CAMINS A L´INFINIT...

Què deu fer que els camins de les persones es creuin en un moment determinat de la vida? Quin botó es deu tocar perquè aquesta intersecció es desfaci? Per què a vegades correm paral.lels i mai arribem a coincidir? Com sabem si hem triat el camí correcte? Què ens empeny a decidir una destinació?

Per què existim? - Amb aquesta pregunta comença "El cor damunt la sorra". 

A vegades ens fem tantes preguntes... Preguntes que sovint, no tenen resposta. I caminem sense esma ni concert a la recerca d´un temps que ens ajudi a esbrinar tot allò que ens cal saber.

Final de trajecte, i ara què?

Tornar a començar i anar traçant camins a l´infinit...

http://www.youtube.com/watch?v=Hd656uZmEUE

MIRAR, VEURE...

I va ser com aquell qui no vol la cosa, de casualitat...

i vaig voler veure que hi havia sota d´aquelles mans, d´aquell gest...

i em vaig trobar això. Uns ulls que miren, un nas que respira, una boca en silenci, que calla el que pensa, que pensa el que sent, que viu i no viu...

i unes mans... que miren al cel

i unes espatlles rendides, impotents, però amb el cap alt, mirant de front, sóc aquí, feu de mi el que vulgueu...

nu, sol, perdut...

I tot va canviar. I el metall va esdeveir pell. I vaig sentir com el seu pes era el meu. I es van trencar els esquemes i vaig oblidar la dolçor de la mel i l´aroma de la xocolata. I per uns instants, el món es va aturar, rendit, davant d´una obra tan bella, d´un gest tan noble, d´un principi i d´un final. I em vaig admirar del poder de transmetre sense paraules. I vaig pensar que potser hauria sigut millor mirar amb la llum del dia. Però la foscor de la nit va resultar ser l´aliada perfecta per amagar l´emoció que van causar-me aquelles figures, fetes per veure, per veure què hi ha darrere d´un gest, qualsevol... 

http://www.youtube.com/watch?v=kIPrJmzG7Ss

NO, NO, NO, CATALUNYA DIU QUE NO!

Catalunya diu que NO, i jo també. Sé que hi ha gent que pensa diferent, sé que n´hi ha que es venen i venen la terra que no és seva i que es de tots. Sé també que es un bon moment per negociar amb les necessitats econòmiques de les persones, el treball, per traficar amb les il.lusions i les esperances. Però hem de pensar en el futur. El futur dels nostres fills i de la nostra gent. No som un abocador. El sud del nostre poble ja està massa castigat...

I si no ens queda la terra, què ens quedarà?

http://www.youtube.com/watch?v=gjRaZvEBUIQ

COLLINT TARONGES A MITJANIT...

No parlo de la noia de les taronges de Jostein Gaarder, no. Parlo del realisme d´alguns somnis. Aquesta nit he somiat que collia taronges al taronger de darrere de la casa. La imatge d´una casa que reiteradament apareix en el meu subconscient. El taronger estava ple de taronges i de flors i jo portava un cabàs que anava omplint i omplint. Estaven fresques i lluents i feien una olor magnífica...

Al matí, quan m´he despertat, he notat aquesta olor de taronja i tarongina i m´ha faltat temps per preparar un bon suc.

Hi ha somnis reals, i realitats que semblen somnis o malsons, i que la nostra activitat cerebral no dorm, per sort...

I com que darrerament estic juganera, us proposo fer un mini relat conjunt. Que començaria així, de forma clàssica:

Temps era temps que els ocells duien dents, que molt lluny d´aquí, a l´altra banda del mar hi vivia un home estrany. Un home silenciós i solitari al que no li agradava gens ni mica sentir el riure dels infants ni veure a la gent contenta i feliç. Tenia una casa gran, dalt d´un turonet...

http://www.youtube.com/watch?v=ZtPF9M3nIHs

CAL.LIGRAFIA DE SENTIMENTS...

Quines coses meravelloses podriem escriure amb una estilogràfica i un bon paper...

Mentres escoltem el fràgil so del lliscar de la ploma sobre el gruix lleugerament rugós d´allò fet a mà i notem com el líquid blavós de la tinta va penetrant... I neixen les paraules, una darrere de l´altra amb el traç curós del qui gaudeix de les coses de sempre. I les lletres, una a una, formant mots,  amb aquell toc personalitzat de cadascú, que ens fa únics i especials. Aquelles cal.ligrafies barroques, carregades de corbes i inclinacions...

Ara ja no hi escriu ningú així. Quatre anotacions ràpides en un post-it, com a molt. El paper ha estat substituit per una pantalla, les estilogràfiques per un conjunt de tecles, i els sentiments... on queden els sentiments? Ningú rep una carta d´amor de paper perfumat... Ningú s´esmera en tenir una lletra bonica i entenedora i ningú, tampoc, veu viable escriure a algú triant el color o la textura del portador de misives importants.

S´ha fet invisible la tinta que escriu la cal.ligrafia dels sentiments...

http://www.youtube.com/watch?v=wtvbLJ6z_M8

ESTIMAR LES DIFERÈNCIES...

Ser diferent en un món que té tendència a la globalització és difícil, de vegades molt difícil... Vull dedicar la meva primera entrada de l´any a les persones diferents. Als meus "monstres" preferits, als personatges que m´han fet plorar i m´han inspirat sempre molta tendresa.

El Fantasma de l´Ópera,un home desfigurat, odiat i refusat, amb un talent musical i artístic sense límits; Frankenstein, un home fet de porcions de cadàvers, errant per boscos i passejant la seva solitud; Quasimodo, un home deforme i ferit que odia a la humanitat, amagada darrere el so de les campanes de Notre Dame; John Merrick, l´home Elefant, protagonista de la novel.la de David Lynch, basada en una història real, la més colpidora de totes elles, una ànima càndida empressonada en un cos deforme, és exhibit i explotat per la seva condició; Eduard Manos-tijeras, el meu estimat Eduard, capaç de convertir el seu entorn en un món màgic de figures per apaivagar la seva solitud; la Béstia, comdemnat a ser un monstre i rebutjat per tothom; Shrek, només els seus amics seran capaços de veure que darrere el seu aspecte hi ha el més gran dels cors...

Tots ells eren diferents i aquesta diferència els convertia en éssers repugnants. Però dintre seu batega un cor que desitja ser estimat, consolat i acceptat en la seva fragilitat.
Aquesta ambigüitat forma part de la condició humana.

Només aquells que siguin capaços de transitar de la perifèria al fons, de la superfície a la profunditat,coneixaran verdaderament la persona, mentres que els altres es mantindran en la ingnorància.

Aprenguem, doncs, a estimar les diferències...

Un bon any 2010 a tothom!


http://www.youtube.com/watch?v=aTytW8Gr0h8

FEM NÉIXER ESTRELLES CADA DIA...

Aquests dies, quan obris el correu electrònic, trobes una colla de missatges a la bústia. Que bonic... És molt bonic que la gent es recordi de tu. Hi ha els detractors dels Nadals que diuen que cada dia de l´any és vàlid per enviar un mail, i tenen raó, clar que la tenen, tots els dies són bons per comunicar-se, però (sempre hi ha un però) no sempre tenim temps, o no ens enrecordem, o pensem fer-ho més tard o demà. És una bona idea que aquests dies existeixin, d´aquesta manera ens "obliguem" una mica, a fer allò que ens passa per alt la resta de l´any. I així, les paraules, com estels, arriben amb llum pròpia...

Bones festes, bons moments, bons somriures. Gràcies a tots i totes per estar aquí, aprop meu!

http://www.youtube.com/watch?v=dFd9LxsA5lY