Vas arribar al setembre, mes de les avellanes, puntual com un rellotget. Vas mirar-me amb els teus ullets blaus, grans, oberts i tafaners...
Eres tan bonica! Em vaig passar tota la nit miran-te; les manetes, els peuets, el caparró pelat, la boqueta... i ja fa 16 anys!
Nena de grans silencis, de caràcter fort, discretament rebel. Ens costa entendre'ns però fem l'esforç i aquest esforç ens recompensa amb sessió de manyacs al sofà, de petons, d´abraçades que conviuen amb cops de porta, ignoràncies i retrets. Gràcies per ser-hi, així, tal i com ets, perquè és així com t´estimo!
Doncs...
ResponEliminaÉs molt maco veure'ls com pugen, com es fan grans, com t'ensenyen.
Quins grans professors de la vida que són...
Abraçada
Una declaració d'amor materno-filial en estat pur...
ResponEliminaÉs fascinant adonar-se q no cal entendre x estimar. Hi ha prou amb aprendre a tancar els ulls i deixar-se anar...
ResponEliminaTonets
Sovint tinc grans silencis i el caracter fort però això no vol dir que no ens estimem, potser aquestes diferències fan que ens estimem encara més. Gràcies per dedicar-me el blog i gràcies per estimar-me tan com ho fas. T'estimoo moltíssim mama!
ResponEliminaPep, és maco, sí, però és tan difícil saber si ho fas bé o malament... És agafar prestades les regnes d´una vida i no saber si la conduiràs al tempo que cal, amb la intensitat necessaria, amb les il.lusions per barret,i malgrat tot, segueixes estimant!
ResponEliminaKaiser, exacte! Amor en estat pur, has clavat la definició.
Anònim, no cal entendre, però si entens és més fàcil, més planer. I creus que tothom estàs dispossat a aprendre?
Laureta bonica, jo tampoc sóc fàcil. No ho sabria fer d´altra manera, tot ho faig al límit! =:)
Petons trikipeke!
Sempre varem dir que no ho fariem com ens feien a nosaltres, peró hi ha coses que es fan per instint tot i que deprés et sap greu i et desdius.
ResponEliminaSort
Donaria la vida per sentir un cop de porta a la seva cambra buida.....
ResponEliminaFelicitats Laura pels 16 anys!!!!!
ResponElimina¡Saludos Judit! veo que recien es el cumple de su niña Laura, felicitaciones para ella y sopero para vos jejeje ¿Lo festejaste lindo?
ResponElimina¡Muchos petons desde Argentina!
Mara
Xavi, síii, de vegades em sorprenc dient les coses que deien els meus pares! Ostres... ens fem grans!
ResponEliminaM'ho crec Jaume... Un petó inmens per tu!!!
Jordi, gràcies!
Mara, clar que ho vam celebrar, fer anys sempre és bonic!
Tonets! =:)
Entre el teu post tan bonic i el comentari del Jaume ja tinc les llàgrimes als ulls.
ResponEliminaLa meva filla també va néixer pel setembre. Era preciosa i encara ho és, ja fa més de 16 anys que no té 16 anys. Demà en fa 35 i té dos nens preciosos, com ella. Ningú se'n recorda de cap cop de porta ni de cap retret, passen tan ràpid com totes les altres coses...
Felicitats a les dues. i Una abraçada. També pel Jaume.
Judith, la teva filla és un solet perquè tu ets un sol!
ResponElimina