Són espais màgics... S'hi poden guardar els somnis! És un món a l'abast de la mà, un racó on el temps s'atura. Si puguessim triar què guardar en una bola de neu, quants instants no atrapariem? Però... és lícit aturar el temps? És just atrapar els moments? O és millor deixar-los lliures i que vagin i vinguin quan i com vulguin?
Som nosaltres com boles de neu hermètiques on la nostra ànima batalla en un hivern infinit de calma fins que algú ens sacseja? Necessitem unes mans alienes per canviar el nostre paisatge interior?
http://youtu.be/YAyjDHbsmRg
Unes mans que ens sacsegin? Que ens posin del tot cap per avall? I així podem reordenar millor les nostres pluges, tempestes i nevades...
ResponEliminaJo sempre he intentat atrapar els moments, això no vol dir pas que ho aconsegueixi mai del tot... i potser és una sort que només alguns passin la tria inconscient!
M'acabes de donar una idea de regal de nadal. Faré un tour per les botigues a veure si en consegueixo alguna, a la meva néta li agradarà.
ResponEliminaUnes altres mans que no siguin les nostres són benvingudes sempre.
Una abraçada
No crec que siga necessari (ni possible) aturar el temps, simplement viure cada moment quan es produeix i, si ens ha valgut la pena, no oblidar-lo.
ResponEliminaA mi no m'agrada massa que em sacsegin... m'agafa mal de cap! Ara, algun clatellot a vegades sí que va prou bé per a desemboirar el caparró!
ResponEliminaCarme, una col.leccionista de moments! que bonic...
ResponEliminaDoncs mira que bé Jaume, les idees sempre són benvingudes, i la veritat, tenir un món entre les mans, és xulo no?
Ostres novesflors, si el puguessim deturar, a vegades, seria fantàstic, o potser no li donariem valor... Ves a saber!
Potser si canviem els clatellots per abraçades, també funcioni porquet. Ho provem?
Petonets blocaires per tothom!
Judith
ResponEliminaEl temps no el podem aturar, els moments venen i, se'n van...recordar-los és el que ens diferència d'altre espècies.
M'agraden els records, bons i dolents, tots m'han ensenyat alguna cosa. Uns els guardo per tornar-los a reviure i, els altres per no cometre més errors.
Petons Judith
Sabies que hi ha boles d'aquestes amb un món viu a l'interior? Fa anys un amicbiòle g, va aconseguir tenir uns quants bacteris, microfongs i alguna cosa més tancat al buit generant i consumint oxigen durant més d'un any.
ResponEliminaSalutacions!!
La bellesa de la poesia pot resultar una trampa, i aket mon ideal convertir-se en presó.
ResponEliminaUi aturar el temps, no es tracta pas de si és lícit o no, perquè és impossible...
ResponEliminaI crec que és millor així, sinó tot plegat seria un desori.
A mi també m'agraden les boles de vidre amb neu de neu, penso que més que un moment,és un petit món màgic i ens podem imaginar molts
llocs on no hem estat. La sacsejada, si la fem amb suavitat pot fer que l'il·lusió del miratge duri més temps...
Ara que hi penso, em sembla que no en tinc cap d'aquests petits móns.
Una abraçada,
M. Roser
Un amic, reviure moments... que xulo! Creus que els podem viure igual o tenen un sabor diferent? Sigui com sigui els records són la nostra herència!
ResponEliminaOstres Ignasi? Ho dius de veritat? Quantes coses se'ns escapen... Feia dies que no et veia, estàs bé?
Kaiser! Doncs mira, és una altra forma de veure-ho. Vist així pot arribar a fer por i tot =:)
Roser, jo en tinc una de molt especial... Dins hi ha el Petit Príncep amb una ovelleta i en comptes de neu, hi volen estrelletes i purpurina de mil colors!
Petons a tot@s =:*
m'ha encantat aquest escrit...suposo que els nostres records són com aquesta bola, on hi guardem moments amb la intenció de fer-los eterns...el problema és que no sempre podem escollir què volem guardar-hi i què no. no som màquines i tot depén del quan, el com i el qui...
ResponEliminaPetons blocaires