Avui és un dia trist tot i que fa un sol preciós. Era previsible. Diuen que tot és cíclic i que després d'uns temps en venen uns altres, però veure com canvien els colors dels mapes no deix de fer pena. Veure com al teu país, Catalunya, la tercera força més votada és d'aquells que no es cansen de maltractar-te y menystenir-te. D'aquells que amenacen constantment la teva llengua, la teva cultura, els teus costums, d'aquells que si puguessin t'esborrarien del mapa, et fa plantejar si val la pena seguir lluitant...
Era previsible, sí, però sempre et queda l´esperança que davant de la injustícia del país veí, creixi la flama de l´inconformisme i siguem capaços de recuperar l'orgull de ser un poble lliure. Però les esperances també es marceixen i és més fàcil pensar que tancant els ulls a l'evidència, canviar-se de jaqueta "útilment" serà la millor opció. Ja ens ho trobarem...
Els bolets blaus són verinosos, però aquests de la foto estaven boníssims!
Avui és un dia trist, sí, ací, a més, plou sense treva.
ResponEliminaSempre val la pena seguir lluitant pels ideals, pel privilegi de veure el sol cada matí i per aquests bolets. Anims preciosa!
ResponEliminaUna abraçada
Si, era previsible, però et fa sentir menys trist.
ResponEliminaSom uns kagats. Els bascos ens han donat una lliçó. Hi ha més probabilitats que volin els elefants que arribar a la Independencia ¬¬
ResponEliminaMés que canviar-se de jaqueta, el que hi ha és un model de jaqueta que l'utilitzen massa gent.Mont-roig és BLAU (municipi)parlant de colors invoquem el geni Joan Miró si ens dona la màgia per canviar en properas ocasions.
ResponEliminaJa ens farà falta bon CORATGE per tenir la NOSTRA LLIBERTAT.
ResponEliminaNo ens la regalaran, pas no...
Mont-roig... blau, anònim? no m'ho puc creure, invoquem els colors de Miró!
El PP sempre ha tingut una gran virtut i és la de despertar la rauxa del poble català. Esperem que un altre cop siguin capaços de desplegar la seva 'màgia'...
ResponEliminaPenso que en cap moment ens hem de deixar abatre...hem de continuar lluitant pels nostres somnis...Si estem segurs del que volem i unim les nostres forces, potser tard o d'hora arribarem a bon port...
ResponEliminaPetons de llibertat,
M. Roser
Fantàstic acabar amb la cançó d'Obrint Pas. Cal coratge. Estem decebuts, sí. Cal coratge. Estem tristos, sí. Cal coratge. Estem emprenyats, sí. Però ara més que mai ens cal coratge. No ens em de deixar atemorir. Ben al contrari. Ara més que mai som un sol crit!
ResponEliminaComprenc com et sents estimada, jo també estic indignat, decebut i molt cabrejat. A Mont-roig sou una mica fatxes eh?
ResponEliminaLa lluita continua...per la nostra terra.
ResponEliminaUna bona reflexió, AMB CORATGE!!!!
Una forta abraçada
Josep
Trist, però caldrà que continuem provant de foragitar tristeses i treballar per construir realitats més boniques.
ResponEliminaFem fora aquests blaus!
Un petó, noia!
Al correu trobaràs el link per les carícies de l'ànima!
Los catalanes siempre lloriqueando. Nunca estáis conformes con nada. Ni vosotros mismos sabéis lo que queréis. Un poco de mano dura no irá mal para poneros dondo corresponde.
ResponEliminaNoves flors, aigua sempre és benvinguda! Aquí, avui també plou =:)
ResponEliminaJaume, també tens raó!
Roser, fa pena veure com els somnis els trenquen els de casa mateix, però reconstruirem l'esperança!
Porquet, no ens podem autoenganyar, no som un sol crit, ens falta madurar i conscientsar-nos, el camí és llarg i feixuc i de vegades les decepcions, et fan plantejar moltes coses...
Lo tiet, doncs això.
Un amic, sí, la lluita continua, però no n'hi ha prou, no som prous, falten més cors que bateguin al mateix ritme.
Joana, tan de bo les previsions s'equivoquessin alguna vegada...
Kaiser, quan vegem un "estols" d'elefants volar, podrem començar a somriure, darrere d'ells anem nosaltres! =:)
Anònim un modelet que ens escau molt malament, quina llàstima que no sapiguem veure quina moda ens afavoreix més...
Carme!!! Agafa els pinzells i la pintura roja, que farem liles, uns preciosos liles republicans!
Fanalet, sí, fem-los fora, m'hi apunto!
L'últim comentari no el contestaré, no fora magnànima.
Ja el contestaré jo mateix al desgraciat aquest. Mano dura contra l'expoli i la incultura, fantasma!!!!!!!
ResponEliminaJudit, tot depent de l'observador... el got està mig ple o mig buit?
ResponEliminaJo el veig mig ple, i ara et dic per què:
- Més d'un mil·lió de persones a Catalunya prefereixen un partit catalanista de dretes que altres opcions espanyolistes de dretes o esquerres.
- Unes 250.000 persones als païssos catalans son patriotes de pedra picada i han votat una ERC en hores baixes. Ni els mateixos dirigents s'ho esperaven.
- Per últim, molts partits sobiranistes: CUP, MDT i demés, demanaven l'abstenció i milers de joves no vàren ejercir el dret a votar.
Com deia en Jan Laporta... "No estem tan malament"
Salut i República Catalana !!*!!
"és previsible, sí, però sempre et queda l'esperança" a mi em passa el mateix, i el dia després les esperances es merceixen però...només momentàniament. Parlant amb altre gent, compartint opinions, sentiments...veig que som molts els que seguim volent una Catalunya lliure, i això em serveix per regar de nou les esperances i seguir fent camí.
ResponEliminaMiquel! Això, això, REPÚBLICA!!!
ResponEliminaSí Rachel, deurem ser molts, però els resultats no ho demostren així. Potser és cert allò que diu un bon amic meu, que necessitem una bona corda que ens escanyi per possar-nos en moviment. O potser ja ens estarà bé sempre així. Sigui com sigui, ara ens tocarà aguantar quatre anys...
Per cer, benvinguda al bloc!