dijous 26 de gener de 2012

DESDE SIURANA "AMB AMOR"...


L'Andreu Bartolomé i la Maria Casadamunt, uns restauradors de Siurana (Priorat) han decidit que no volen pagar més a un Estat que ens estafa dia sí, dia també. Ells, pagaran els  impostos corresponents  a la Generalitat, però NO al Govern Central. Els polítics (com sempre) s'ho miren de reüll...

Quins pebrots! Que els ciutadans, pel seu compte i risc, hagin de fer la feina d'uns polítics que cobren, i uns bons sous, per defensar els interessos de tots!

Senyors i senyores del govern, posseu-vos les piles i mulleu-vos. No tant xerrar per aquí i per allà i més actuar. Que ja veieu que no costa tant prendre mesures de pressió.

Des d'aquí, encoratjo a l'Andreu i la Maria i els felicito per la seva iniciativa donant tot el meu suport.

Per saber-ne més punxeu aquí



11 comentaris:

  1. I és que els aires del Priorat donen molta empenta.
    i Siurana és el meu "racó dalt del món"

    ResponElimina
  2. Jo els dono tot el meu suport també, però, de moment el "nostre" govern ja se n'ha demarcat... em temo que es poden quedar bastant sols i rebent clatellades des de les espanyes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo trobo que són molt valents, i també em fa por que es quedin sols.

      I els representants del poble continuen preferint discutir-se que unir-se...

      Elimina
  3. D'això se'n diu societat civil. Seguim endavant.

    ResponElimina
  4. A mi em sembla una molt bona iniciativa i seria meravellós que tothom ho fes, però penso que hi ha el perill de que es quedin sols, perquè tots som molt independentistes, però a l'hora d'actuar mirem cap a un altre cantó...Jo només puc fer res més que donar-los el meu suport moral i em faria molt feliç saber que se n'han sortit...
    DIEM PROU!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Primer van ser les consultes populars i ara la insubmissio economica. Penso k els catalans ja comencem a estar fins al cim de tan d'expoli. Si aquesta parella es queda sola es q no tenim vergonya. Canya contra Espanya!!!!

    ResponElimina
  6. De mica en mica, s'omple la pica.

    O com cantava mon amic Lluís:

    L'avi Siset em parlava
    de bon matí al portal
    mentre el sol esperàvem
    i els carros vèiem passar.

    Siset, que no veus l'estaca
    on estem tots lligats?
    Si no podem desfer-nos-en
    mai no podrem caminar!

    Si estirem tots, ella caurà
    i molt de temps no pot durar,
    segur que tomba, tomba, tomba
    ben corcada deu ser ja.

    Si jo l'estiro fort per aquí
    i tu l'estires fort per allà,
    segur que tomba, tomba, tomba,
    i ens podrem alliberar.

    Però, Siset, fa molt temps ja,
    les mans se'm van escorxant,
    i quan la força se me'n va
    ella és més ampla i més gran.

    Ben cert sé que està podrida
    però és que, Siset, pesa tant,
    que a cops la força m'oblida.
    Torna'm a dir el teu cant:

    Si estirem tots, ella caurà...

    Si jo l'estiro fort per aquí...

    L'avi Siset ja no diu res,
    mal vent que se l'emportà,
    ell qui sap cap a quin indret
    i jo a sota el portal.

    I mentre passen els nous vailets
    estiro el coll per cantar
    el darrer cant d'en Siset,
    el darrer que em va ensenyar.

    ResponElimina
  7. Doncs si senyoreta...des d'aquest raconet virtual, jo també, després de llegir el manifest de la Maria i l'Andreu, faré quelcom i faré divulgació del missatge per la red...face, twitter, google+...

    PEP

    ResponElimina
  8. Són molt valents i em solidaritzo amb ells. El poble català hauria d'entendre que no podem significar-nos solament anat amb l'estelada amunt i avall, que si a veure el Barça, que si un recital de Sopa de Cabra. Això només és canalitzar un sentiment que no s'atreveix a anar més lluny del que no ens compromet front al govern de Madrid.
    Amb afecte, Judit!

    ResponElimina
  9. Oitant Jesús M.! La gent del Priorat és ferma i valenta. Potser sigui la terra qui els hi ha ensenyat. Cada racó, cada marge, cada collet, guanyat un pols a la natura dia a dia!

    El govern porquet, potser els deixi sols, però nosaltres no ho hem de fer. A tots ens roben per igual. Estar amb ells és estar amb nosaltres. I el govern, és la representació del poble. Si el poble diu prou, el govern s'haurà de fer plantejaments. Els hi hem de donar un bon maldecap!

    Carme, haurem de fer que no sigui així. També són els nostres interessos, no només els seus.

    Josep, benvingut! A veure si aquesta societat civil, es posa les piles i es fa sentir!

    D'això es tracta Roser, de donar-los suport sigui com sigui...

    Elisa! Canya, canya. L'empenta de les consultes, va ser el primer pas, sí. Però ens hem relaxat. Ara, potser, si els toca rascar-se la butxaca, ja els hi farà una mica més de por. Mentres només parlem, ens deixen dir. Hem de passar a l'acció!

    Miquel! La gallina diu que no, visca la revolucióoooooooooo

    Molt ben fet Pep! Així m'agrada, cal mirar endavant amb esperança i sense por!

    El poble català, no és bel.ligerant per naturalesa, però ja és hora que defensem els nostres interessos Glòria. Espero que tot això serveixi per plantejar-se nous camins, i si pot ser, independentistes. Si altres pobles ho fan, nosaltres també!

    ResponElimina
  10. Gràcies per compartir la info! sempre va bé veure com hi ha gent q no es conforma i lluiten x allò q és just.

    Per cert, me n'alegreo q finalment, la història dels cobaies acabés bé. Espero tots trobin un racó on continuar la seva aventura. T'ho comento ara perquè hi va haver uns dies q, no sé pk, coses estranyes dels pc's, no et podia comentar.

    En fi...petons blocaires!

    ResponElimina

I tu q hi dius??? :-)