A cavall del vent...

DESDE SIURANA "AMB AMOR"...

2012-01-26T16:45:00.000+01:00

L'Andreu Bartolomé i la Maria Casadamunt, uns restauradors de Siurana (Priorat) han decidit que no volen pagar més a un Estat que ens estafa dia sí, dia també. Ells, pagaran els impostos corresponents a la Generalitat, però NO al Govern Central. Els polítics (com sempre) s'ho miren de reüll...

Quins pebrots! Que els ciutadans, pel seu compte i risc, hagin de fer la feina d'uns polítics que cobren, i uns bons sous, per defensar els interessos de tots!

Senyors i senyores del govern, posseu-vos les piles i mulleu-vos. No tant xerrar per aquí i per allà i més actuar. Que ja veieu que no costa tant prendre mesures de pressió.

Des d'aquí, encoratjo a l'Andreu i la Maria i els felicito per la seva iniciativa donant tot el meu suport.

Per saber-ne més punxeu aquí

http://youtu.be/Y7CgUgX3hZU

SUPERVIVÈNCIA, EN MAJÚSCULES...

2012-01-16T12:10:00.001+01:00

Aquí teniu una foto de les cuis una setmana després. Pobretes! Us explico.

Els cobaies no sintetitzen bé la vitamina C, per això, és important que, o bé els toqui el solet unes horetes al dia, o bé prenguin suplement d'aquesta vitamina, que es troba en les fruites i verdures fresques. Doncs bé, com que tinc la sort de tenir una terrasseta on hi toca el sol tot el matí, cada dia les treiem al migdia una mica i quan comença a refrescar, les tornem a entrar a casa.

Dissabte dia 7 vaig entrar a casa dues cobaies, i diumenge en vaig treure sis! Quina sorpresa més gran, quan vaig destapar la gàbia i vaig veure 4 cosetes petites que corrien per allà. Sí, sí, corrien. Perquè els cobaies neixen amb pèl, els ulls obertes, corrents i amb unes dentones diminutes. Increible! Clar, ja us podeu imaginar el revolt que hi va haver per casa. Però l'alegria va durar poc temps. La mare, a causa de l'estrés del part, es va possar malaltona i va començar a rascar-se. Les rascades, van fer ferida. Li va caure el pèl de tota la zona de l'esquena i el coll i tenia molt mal...

Al portar-la al veterinari ens va dir que entre l'estrés i una baixada de defenses havia provocat sarna. I la sarna s'encomana, i teniem els petitons, i les gosses, ufffffff, pàaaaaaaaanic!

Així, que tots aïllats! Però les petites cuis, encara mamaven... Doncs amb 3 dies, ja van campar soles. Això sí, ploraven: Cui, cui, cui -anaven cridant a la mare... pobretes.

Però ja ho tenim tot controlat. Els papes bé, anem seguint el tractament. Les petitones contentes, i això sí, sempre juntetes, com un ramat. I nosaltres, gaudint, per fí de les boletes suaus!

Ara, a buscar-los una família. O sigui, que si algú de vosaltres en vol alguna s'emportarà un exemple de supervivència en majúscules i 20 grams de tendressa!

I WILL SURVIVE avui només podia ser aquesta....

CICLES CONTINUS...

2012-01-11T13:26:00.001+01:00

Bon any a tothom!

Apa, ja en tenim un més al sac! Quantes coses passen en un any... Hi ha persones que arriben, altres que marxen, altres que hi són però no les veiem. La pell canvia, els ànims deriven, tens notícies bones i dolentes, estripes les butlletes de loteria i amb elles l'esperança de que et toqui allò que ni tan sols necessites. Augmenta la família...

Aprens a fer coses noves...

Estimes i t'estimen (o no), conèixes gent, n'oblides d'altra, trobes a faltar coses, t'il.lusiones amb nous projectes, veus sortir el sol, mires i admires els cels de nit i de dia, plantes algunes flors, llegeixes coses que t'emocionen i altres que no t'agraden gens, et baixen el sou i et pugen l'IRPF, veus els canvis de govern, continues somiant amb la Independència de la teva terra, i tantes coses més!

I jo vull això, exactament això, que el meu cor i el meu cervell, siguin capaços d'evolucionar i adaptar-se a tot allò que estimo per poder trobar la pau i la il.lusió en tot allò que visc...

Per tot això i mil coses més us desitjo a tots/es un bonic 2012!

I així vam començar l'any...

BONES FESTES!

2011-12-21T12:00:00.002+01:00

I poca cosa més... Desitjo que tothom gaudeixi de cada moment, que somrigui, que trobi el seu espai, que no perdi l'esperança, que mengi turrons sense pensar en la bàscula, que sigui capaç de desconnectar del que no és important i es centri en l'essencial, que practiqui il bel far niente, que pensi que el millor tresor que tenim i el millor regal que podem rebre és tenir-nos a nosaltres mateixos i conquerir el cor dels que tenim a la vora i ens importen de veritat...

Per tot això i mil coses més, BONES FESTES i bon cada dia de la nostra vida!

Tot un clàssic... SAU!

UN INSTANT PELS RECORDS...

2011-12-14T13:11:00.001+01:00

Quantes vegades els nostres sentits perceben qualsevol cosa que ens transporta a un temps passat? Els records són com un full de ruta en les nostres vides. És ben cert que cal viure el present i gaudir-lo, però no seriem els mateixos que som ara, si els records fossin diferents. Perquè som el que vivim. La vida i les nostres circumstàncies ens van construint dia a dia. I quan girem la vista enrere, un mar de sensacions ens invaeix...

Quantes vegades no canviariem el què hem fet, o senzillament, la forma com ho hem fet? Què no fariem per tornar a reviure un moment màgic? Però no hi ha volta enrere i tot seguiex...

Avui us proposo desafiar el temps, i tot escoltant aquesta preciosa cançó, dedicar un record, de forma anònima a algú molt especial, que potser ja no comparteix la nostra vida física, però que té un lloc VIP al nostre pensament, i només per un instant, sentir el frec d'una ploma quan cau...

DON'T YOU REMEMBER

SI SÓN ROSES FLORIRAN...

2011-12-08T00:22:00.000+01:00

Recordo la primera vegada que vaig llegir aquest títol. "Que bonic" vaig pensar... Ser el que estàs destinat a ser i no qualsevol altra cosa. Esperar el teu temps, fer el teu camí, seguir el destí...

Però de vegades això es fa feixuc. No el fet de ser o no ser, sinó el d'esperar que els altres siguin o no. Estem a desembre i els rosers del meu jardí tenen poncelles. No és el temps de roses, però elles estan allà esperant a ser allò que la genètica empeny. I una vegada més, estiro el fil de la metàfora i penso en unes roses diferents. Penso en la feina que fem els pares, plantem jardins, amb la il.lusió de veure'ls florir. Ja sabem que el vent, la sequera, la cendrosa, el poden rebregar, però confiem amb la força d'un bon prensó, confiem amb el poder de l'adob de les paraules i els consells, confiem amb la seva adaptació, confiem...

I treballem, dia sí, dia també, per veure l'esclat d'uns pètals valents contra un vent del Nord que potser rebregarà la seva gosadia. I voldriem embolicar els capolls perquè res els malmetés, però ja no està a les nostres mans, elles, ja tenen vida pròpia. I com deia l'Oriol Pi de Cabanyes, si són roses floriran...

http://youtu.be/B1wUVExfkkMhttp://youtu.be/B1wUVExfkkM

PARLA'M D'AMOR...

2011-11-28T01:19:00.000+01:00

"Inclinació afectuosa de grau elevat envers una persona o cosa" Quina birria de definició per un sentiment tan gran. Però potser és perquè definir-ho amb paraules és massa difícil. Potser no n'hi ha de paraules per abarcar tota l'expressió que això comporta. Hi ha tantes formes d'amor que és gairebé impossible entendre-les totes, i acceptar-les...

Si li afegim el prefix des- covertim l'amor en desamor, antítesi de la felicitat. Aquests dies propers a Nadal, on la paraula amor es fa present per tots els racons, hi ha gent que pateix més que en qualsevol època de l'any. La soledat, el desencís, les absències, les presències, la dèria absurda per reunir al voltant d'una taula a aquells que durant tot l'any pràcticament no hem dirigit la paraula, ho fa feixuc i tremendament fals.

Amor és estar pendent d'allò que estimes cada dia de la teva vida, és escoltar, acompanyar, consolar, divertir-se plegats, ajudar, mirar-se de front i somriure, disfrutar de la mútua companyia, créixer junts, compartir, parlar, enyorar, donar i rebre, somiar... i mirar un cel de mil estels i sentir-se afortunat!

LOVE GUN

CRÉIXER COM BOLETS...

2011-11-21T13:46:00.000+01:00

Avui és un dia trist tot i que fa un sol preciós. Era previsible. Diuen que tot és cíclic i que després d'uns temps en venen uns altres, però veure com canvien els colors dels mapes no deix de fer pena. Veure com al teu país, Catalunya, la tercera força més votada és d'aquells que no es cansen de maltractar-te y menystenir-te. D'aquells que amenacen constantment la teva llengua, la teva cultura, els teus costums, d'aquells que si puguessin t'esborrarien del mapa, et fa plantejar si val la pena seguir lluitant...

Era previsible, sí, però sempre et queda l´esperança que davant de la injustícia del país veí, creixi la flama de l´inconformisme i siguem capaços de recuperar l'orgull de ser un poble lliure. Però les esperances també es marceixen i és més fàcil pensar que tancant els ulls a l'evidència, canviar-se de jaqueta "útilment" serà la millor opció. Ja ens ho trobarem...

Els bolets blaus són verinosos, però aquests de la foto estaven boníssims!

CORATGE

CARÍCIES PER L'ÀNIMA

2011-11-13T18:44:00.001+01:00

Ahir vaig anar a veure Tristany i Isolda. La idea de poder veure òpera al cinema és genial ;és com apropar el cel a totes les butxaques. Després de quatre hores i vint-i-vuit minuts amb els pèls de punta i el cor a galop, vaig adonar-me, altre cop, que hi ha persones capaces de crear meravelles... En un espectacle així, es veu la grandiositat de tot plegat. Hi convergeixen tantes coses... la música, com un fil conductor d'una història on els sentiments van donats de la mà.

Les grans passions... Ara les tenim?

Sentir un amor així, ha de ser devastador. De fet, ho és. Qui no l'ha sentit alguna vegada? No tornes a ser mai més la mateixa persona. Però, què hauria passat si Tristany i Isolda, haguessin pogut estimar-se lliurement? Què n'hauria fet d'ells el temps?

En fi, una festa pels sentits portada a l'abast de tothom, crec que és una bona iniciativa. - Sí, sí- em direu que com el directe no hi ha res. Però entre el tot i el res, sempre queda la pantalla gegant del cinema, un bon sucedani per acariciar l'ànima...

http://youtu.be/oOGs8TtnwoI

BOLES DE NEU...

2011-11-07T01:55:00.001+01:00

Són espais màgics... S'hi poden guardar els somnis! És un món a l'abast de la mà, un racó on el temps s'atura. Si puguessim triar què guardar en una bola de neu, quants instants no atrapariem? Però... és lícit aturar el temps? És just atrapar els moments? O és millor deixar-los lliures i que vagin i vinguin quan i com vulguin?

Som nosaltres com boles de neu hermètiques on la nostra ànima batalla en un hivern infinit de calma fins que algú ens sacseja? Necessitem unes mans alienes per canviar el nostre paisatge interior?

http://youtu.be/YAyjDHbsmRg

ENFILANT ELS DIES...

2011-10-30T21:07:00.001+01:00

Com m'agrada el temps de tardor, en què els dies es fan curts i les nits llargues. Crec que en una altra vida deuria ser un mussol, un vampir o qualsevol altra béstia nocturna. M'agrada gaudir del recolliment de casa, potser perquè no hi sóc gairebé mai i tinc moltes ganes de fer coses.

Vaig enfilant els dies i teixint la vida, de vegades sola, de vegades acompanyada, de vegades absent, de vegades abstracta...

http://youtu.be/YxXpx4sadcM

MÀGIA...

2011-10-26T01:13:00.002+02:00

Un regal... Qualsevol lloc és perfecte per un moment de màgia; una estació de tren, una plaça de poble després d'una caminada, un auditori... La màgia de la música, la màgia d'un instant!

CONTROL DE QUANTITAT...

2011-10-19T12:30:00.001+02:00

Dins d'un mateix dia tenim sensacions de tota mena. D'això en diriem estar viu, respondre als estímuls que ens envolten. Però... quantes d'aquestes sensacions deixem sortir? Moltes vegades les enmascarem perquè deixar-les volar resultaria perillós pel nostre entorn més inmediat. Potser l'alegria és la sensació més fàcil de compartir, perquè tothom hi està disposat. Les penes, les angoixes, les fustracions, les pors, els dubtes, els anem enmagatzemant. Tots ells fan solera, i quan ens pesen més del que podem transportar, tenim dues vies possibles, continuar guardant fins a rendir-se o fer un control de quantitat i deixar esvair en el temps l'essència dels prescindibles...

http://youtu.be/mfv5wA5uWpE

BE HAPPY

2011-10-14T10:10:00.001+02:00

Un manual d'instruccions, fàcil d'entendre, difícil d'aplicar (a vegades) Gràcies Miquel per recordar-m'ho. Anem a practicar. Bon cap de setmana a tothom!

PER UNA ENGRUNA DE PA TOU...

2011-10-10T11:03:00.002+02:00

Tot en tu era gran... Les mans, les abraçades, les rialles, el cor, les mentides, la ira, les paraules...

Era tot tan fàcil i tan complicat alhora, mai no sabies quin color pintaria el teu dia. No hi havia termes mitjos, els moments de felicitat eren plens, els d'angoixa eren foscos i feien mal, molt de mal. Vam aprendre a estimar-te així... fins que el llistó de les mitgeres va persistir més al costat fosc que al costat clar, fins que les absències i les fabulacions van traspassar els límits de l'estabilitat.

I va arribar l'adéu, vestit de por. Un vestit que el temps ha anat descolorint, i on els bons records perduren més que els dolents, on el perdó i la pau han fet camí plegats amb l'ajut del silenci i la distància...

I des d'aquest petit racó, et dic adéu i et dono les gràcies per tots els moments bons que vas aportar a les nostres vides i et regalo un farcellet de paraules del meu estimat Martí i Pol, amb l'olor de pa tou que sempre t'acompanyava quan tornaves a casa.

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

Adéu...

DESVETLLAR SECRETS...

2011-10-01T04:02:00.001+02:00

De vegades, va bé ventilar allò que ens amoïna; compartir secrets, encara que sigui amb el vent.

Estendre les tristors, les pors, els desitjos, els anhels, les esperances... Va bé que el sol aixugui les humitats que el temps i el silenci amaren dins dels cossos. Sentir la fragància del passat i del present, de l'essència que ens fa únics, mentres anem posant les pinces...

I quan es fa fosc, toca recollir la bugada i plegar-la en un manadet, i si cal, donar-li un cop de planxa, per desar-la a l'armari del que som i tenir-la a punt per un futur inmediat o llunyà, on tornarem a embrutar-nos i tornarem a rentar, i tornarem a estendre, a plegar i a planxar (si cal) tot desvetllant secrets...

Perquè quina bona olor que fa sentir-nos nets, per dins (també)

http://youtu.be/eFan_vS8L1k

ESPECIALMENT ESPECIAL...

2011-09-24T04:18:00.000+02:00

Ser especial, no vol dir necessariament ser diferent. Les percepcions varien d'una persona a una altra i fins i tot d'un dia a un altre. Quan parlem d'un moment especial, un dia especial, una persona especial, és quelcom que té la capacitat de sorprendre'ns... De remoure coses dins de nosaltres.

De vegades, fem combinacions de sentits i convertim allò especial en únic. Però el temps és l'enemic de la màgia i converteix allò especial en quelcom quotidià i el que tant ens agradava, ara ens és indiferent...

Caldria abandonar allò especial, per preservar-ho del temps o millor deixar que s'escoli poc a poc fins esdevenir vulgar? Només idealitzem allò que perdem a mitges, sense acabar de consumir?

Difícil dilema...

http://youtu.be/jzjUjNPYzLg

ESCOLLIR...

2011-09-15T14:36:00.001+02:00

Naixem, això no ho escollim; tenim una família, això tampoc ho escollim... A partir d'aquí, hi ha coses que sí podem escollir i altres que ens venen donades. Prenem decisions cada dia, algunes d´elles són fermes, però n'hi ha que no tenen objectiu final. Vivim,,,

Realment som nosaltres qui escollim la nostra vida, o és la vida qui ens escull a nosaltres?

En definitiva, i com diuen els jugadors d´escacs: peça moguda, peça jugada...

Podré tornar enrere

AMOR, DE SETEMBRE...

2011-09-10T03:26:00.000+02:00

Vas arribar al setembre, mes de les avellanes, puntual com un rellotget. Vas mirar-me amb els teus ullets blaus, grans, oberts i tafaners...
Eres tan bonica! Em vaig passar tota la nit miran-te; les manetes, els peuets, el caparró pelat, la boqueta... i ja fa 16 anys!
Nena de grans silencis, de caràcter fort, discretament rebel. Ens costa entendre'ns però fem l'esforç i aquest esforç ens recompensa amb sessió de manyacs al sofà, de petons, d´abraçades que conviuen amb cops de porta, ignoràncies i retrets. Gràcies per ser-hi, així, tal i com ets, perquè és així com t´estimo!

LAURA

EL CICLE DE LES COSES

2011-09-03T19:48:00.001+02:00

Pràcticament l'estiu s'acabat... encara podrem esgarrapar uns quants dies de platja, alguna sortideta, gaudir de dies de bon temps, però això ja està llest. Els ocellets també ho saben i podem veure com s'agrupen en els arbres o els fils de la llum per començar a empendre el vol,.

Aquest estiu hem tingut unes convidades de luxe a la terrassa, unes orenetes. Van fer el niu entre les canyes del sostre i tres d'elles si han quedat tota la temporada. Ara, només n'hi ha dues i quan comenci a fer frescor, també marxaran...

És el cicle de la vida, una col.lecció de moments, un grapat de vivències. Tot comença i s'acaba, però sempre ens queda el gust d'allò que hem viscut. de vegades dolç, de vegades amarg, de vegades intens, de vegades sorprenent.

Reprenc el meu bloc amb tot aquest ventall de sabors variats a la motxilleta...

http://youtu.be/Tf1mRxLOFpU

VACANCES...

2011-07-28T21:56:00.001+02:00

Demà començo les vacances. De fet no tinc pensat fer res especial, a part de llevar-me tard, anar a dormir més tard encara, baixar a la platgeta, si fa bon temps clar, sortir a caminar, llegir, seure a les terrassetes, menjar a deshores i qualsevol porqueria, endreçar una mica la meva casa, ballar en qualsevol sarau...

Anar fent, segons l´humor i les ganes, sense presses, sense horaris, sense obligacions...

En definitiva, gaudint de la llibertat de triar!

http://youtu.be/RvnkAtWcKYg

ARBRES ESTIMATS...

2011-07-19T23:51:00.002+02:00

Sento un profund respecte pels arbres i una gran tristor quan els veig malmesos, cremats o senzillament, abandonats...

Els arbres, sempre sorprenents i meravellosos. Però de tots els arbres, el que m´agrada més és l´olivera. Ho aguanta tot, és una lluitadora. Amb els seus rebrots pot regenerar-se anys i panys.

Els dies de vent, com aquests últims dies, dansa sota les seves embranzides mostrant el platejat amagat de davall les fulles amb l´elegància que la caracteritza...

Cada dia, un moment o altre, em passejo entre oliveres i d´elles en trec la força per seguir endavant, sempre endavant!

http://youtu.be/gaITY6jbuIo

MIRAR ENRERE AMB UN SOMRIURE...

2011-07-14T19:25:00.002+02:00

Una hora abans del concert, cauen les primeres gotes. El sopar és amenitzat per la pluja. El cor s´accelera i penses que també és tenir mala sort que un concert tan desitjat estigui en perill. Però l´esperança és potent, després d´haver trobat aparcament just davant del Camp de Mart, res podia anar malament.

I així va ser. Van ser dues hores perfectes. Dues hores on el cor va volar 30 anys enrere amb nostàlgia, nostàlgia de la bona, d´aquella que et fa pensar que el camí ha estat llarg, però que hi ha coses que són eternes. Aquell esperit, que no decau, tot i que passi el temps...

Gràcies Roger pel regal de la teva música!

http://youtu.be/AJzyk81L4Yw

MANXANT A LA FRESCA...

2011-06-28T02:00:00.003+02:00

Unes notes de diatònic a la fresca en companyia de la Modista de Balaguer, la polca d´Ours, un reel irlandès, el Vals de l´olivera o la marxa d´en Baridà. Una Guinness a l´ampit de la barana i de públic, la Kala, la Neula, la Tània, la Lola, la Sussana i el Dr. Andreu, soferts, tots ells...

De fons, les alegres converses del jovent de la casa i la flaire d´unes varetes d´encens. El somni d´una nit d´estiu amb l´ànima en pau, tasca complicada, però aconseguida...

http://youtu.be/kibmgjvssMA

http://youtu.be/2PeHMXFzg4I

A LA LLUM D´UNS FANALETS...

2011-06-20T23:30:00.002+02:00

Que bonics els fanalets... m´agraden! Són alegres i festius, són d´aquelles petites coses que fan que tot sigui especial.

Quan era petita i vivia a Colldejou, just acabar l´escola la feina de tots els nens i nenes era anar casa per casa a buscar totes les andròmines que tenien per llençar per a fer una gran foguerada (cadires velles, caixes, fustes, cartrons, canyissos, diaris vells, etc) Tothom ens ho guardava. I si creiem que la "gala" encara era massa petita, anavem a buscar troncs, rames, argelagues i tot allò que pugués cremar de valent. Recordo unes foguerades enormes que semblava que les flames toquessin el cel i milers d´espurnes que sortien en totes direccions!

Ostres, quant temps fa d´allò...

Ara, en tinc prou en veure cremar unes espelmetes i el vesc que cada any algú em regala per Nadal (perquè ja sabeu que ha de ser regalat o no porta bona sort) i tot mirant la flama, segur que com cada any, em vindran a la ment aquells moments de tràfec amb tots els amics...

Feliç solstici d´estiu a tothom i moltes felicitats a tots els Joans i Joanes, especialment al meu pare!

http://youtu.be/pdlvAvC4Tw4

MAIÈUTICA...

2011-06-16T01:20:00.001+02:00

Avui he descobert una paraula nova, MAIÈUTICA.

M´agrada aquest mètode. A vegades no sabem les respostes perquè no ens sabem plantejar les preguntes. Trobar algú que et faci les preguntes i després debatre´n les respostes ha de ser genial. Saber aprofitar les preguntes dels altres per interrogar-nos a nosaltres mateixos, deu ser com buscar ben endins i descobrir-se...

http://youtu.be/8ge7eYq9JfQ

Podem viure sense aire? Podem viure sense aigua? Podem viure sense amor?

SOM MÀQUINES...

2011-06-07T01:33:00.002+02:00

Crec que totes les màquines tenen alguna raó de ser. Totes serveixen per alguna cosa. Potser és per això que una màquina espatllada sempre fa posar una mica trist, perquè és incapaç de complir la seva missió. Les persones que es dediquen a arreglar màquines, aporten vida, sense saber-ho o ser-ne conscients...

Potser passa el mateix a les persones... Si no tens una raó de ser, és com si estiguessis espatllat...

http://youtu.be/yCC_b5WHLX0

LLEUGERA D´EQUIPATGE? NO, GRÀCIES...

2011-05-25T23:08:00.001+02:00

Acabo d'obrir un mail d'aquells que envien on aconsellava que el millor que pots fer és disfrutar del present. A mesura que l´anava llegint, m´anava adonant que no comparteixo la filosofia de vida d´en Paulo Coelho.

Jo no vull desfer-me del meu passat, doncs d´ell he après tot el que sé. No vull esborrar els records, doncs els bons em fan feliç i els no tan bons, el temps els matitza. No vull desfer-me del que he fet, perquè és la meva essència i m'en faig responsable.

Adoro reciclar, refer, reconstruir. M'agrada mirar enrere i veure el trajecte recorregut. El futur és incert, però el passat és el meu tresor i el present, el visc i el gestiono al moment.

Ho guardo tot, al menys, tot el que puc. Una de les coses que em fa més por del món és oblidar. Vull tenir un equipatge ben gran, i anar-lo incrementant amb tot el que visc, sense deixar-me res pel camí. I quan la nostàlgia faci acte de presència, obrir el bagul dels records i reviure'ls amb la prespetiva de dóna el temps...

http://youtu.be/fV4DiAyExN0

EL CAMÍ DELS ESTELS...

2011-05-16T12:07:00.001+02:00

Hi ha camins a la Terra, camins al cel, camins als mapes, camins a la pell... que seguim i reseguim, amb els peus, amb els ulls, amb el dits...

Hi ha un principi i un final, però com deia Kavafis, no importa quan surts o quan arribes, sinó el camí que fas per aconseguir-ho. Quan de matinada, amb els peus cansats de ballar i el vent que bufa després de la tempesta, mires el cel damunt la pell i veus tan clar quin és el camí que va de l´infinit a la teva boca, seguint el camí dels estels...

http://youtu.be/EpxOKueE-_0

FREE HUGS...

2011-05-09T23:43:00.003+02:00

Les abraçades tenen poders curatius. Són millors que qualsevol analgèsic, són dolces com un pastís de xocolata, són barates, són màgiques. Aporten pau, et desperten els somriures, estimulen la segregació d´endorfines, són el millor antídot contra la tristesa i són meravelloses!

Aquí us en deixo un bon grapat perquè en feu ús, sempre que les necessiteu. Fem-ne tots una bona despesa... repartim-les a tort i a dret, canviem-les pels mals rotllos, gaudim-les...

TOTS ENS FEM GRANS...

2011-05-05T00:26:00.003+02:00

Avui, segellant unes revistes, m´he trobat això...

Encara té els cabells del color del blat madur, porta la jaqueta blava i el foulard vermell, camina entre la boira. Que gran s´ha fet! M'ha fet un salt el cor. Sort que estava d´esquena, no m´agradaria que em veiés, no sabria que dir-li, quan el vaig conéixer encara era un nen i jo una joveneta que somiava, però el temps és implacable, no s´atura...

Potser porta la rosa a l´ullal, potser aquesta vegada no l´ha deixada. Potser porta les llavors de baobab a la butxaca per plantar-les al lloc més bonic del món, potser ha tornat per a quedar-se, o potser només busca respostes. Potser cerca la guineu...

Ara no sé que fer, el crido? el deixo passar de llarg? Potser no em reconegui o potser no es recordi de mi...

És bo retrobar-se amb el passat? O millor mirar el futur?

Sigui com sigui, m´he alegrat de veure´l, el meu Petit Príncep que s´ha fet gran...

http://youtu.be/GuBGdRmpfus

TINC GANES DE BALLAR...

2011-04-27T00:06:00.002+02:00

Potser perquè fa dies que no ho faig...

Ballar és una mica com viure. Ballar és moure´s al ritme de la música, és tenir cura de no trepitjar els peus de l´altre, és deixar-se portar, és agafar, és apropar-se i allunyar-se, és sentir el ritme i deixar-se arrossegar, és compartir somriures...

Cada ball té el seu moment. Ballar és mirar-se d´aprop, és agafar el mateix pas, és mirar per sobre l´espatlla de l´altre, és aturar el temps, és un moment de fantasia compartida. Deu ser per això que m´agrada tant...

Pura sensualitat... Mad about the boy

EL PLAER DE LES OLORS...

2011-04-03T22:57:00.001+02:00

Ha arribat la primavera, i amb ella, les flors... Tinc la gran sort que darrere de casa mateix, hi ha plantat un jardinet d´aromàtiques, que de bon matí i al capvespre, ens regalen la seva meravellosa olor. La meva petita Provença d´estar per casa...

Qui sap...

MONT-ROIG...

2011-03-30T01:10:00.001+02:00

Aquest és un conte de Maurice Sendak que va ser escrit al 1963, l´any que vaig néixer.

I qui són els monstres? Els monstres són tots aquells sentiments que portem dins i amb els quals lluitem dia a dia. I m´ha vingut al cap aquesta història perquè dins de la pel.lícula que en va sortir, hi ha una frase "No és dolent, es que té por" . Aquesta frase, m´ha portat, des d´aquell moment mateix, a pensar què hi ha darrere d´un acte qualsevol.

I dic tot això, perquè aquests dies han passat masses coses lletges al meu poble. I vull pensar, que darrere de cada paraula, de cada acte, de cada decisió, hi ha una gran dosi de por, i aquesta por, de vegades, ens fa fer coses que potser no hauriem de fer. No entraré en detalls de com ha anat tot, però si que voldria fer una reflexió, la meva pròpia reflexió, que no vol dir que sigui bona, però si que és la meva i m´en faig responsable. Penso que Mont-roig té por de créixer, i té por perquè Mont-roig és complicat. És un poble amb diverses realitats. Té la part rural, on tots ens coneixem i té la part urbana que se´ns escapa. Té mar i muntanya, té un terme municipal inmens ple d´urbanitzacions, camps, boscos i éssers vius que hi habiten. És multicultural. Mont-roig s´ha fet gran sense adonar-se de la magnitud que això comporta. Mont-roig és tremendament bonic. Del Llastres al Riudecanyes, de la Pixarota a l´Ermita, passem per una munió de paisatges tan diversos i tan diferents! Tenim un regal de la natura, on la costa, la plana i la muntanya es donen de la mà. Però tenim por. Tenim por de parlar on toca i quan toca. Tenim por de les diversitats polítiques. Tenim por de canviar les coses. Som tremendament crítics, però no fem res.

Podem imaginar per un moment quins pebrots s´han de tenir per presentar llista en una època de crisi com la que patim? Jo em trec el barret per tota aquesta gent que té ganes de fer coses, siguin del color que siguin, cadascú tenim el nostre, i tots són respectables. I podem estar contents i satisfets de poder triar, el que més ens convingui o el que més ens agradi, sense haver de trepitjar als altres o fer-ne un circ. Ens hem de respectar. Les persones que van a les llistes són persones del nostre poble, potser són amics, potser són família, potser són veins de casa. Són persones que es mullen, que tenen idees i les defensen. Mereixen el nostre suport, no les nostres crítiques constants i malicioses embolcallades amb pseudònims o anònims.

Hi ha un proverbi àrab que diu: "Si el que has de dir, no és millor que el silenci, calla" I penso que té tota la raó del món.

És l´hora d´enfrentar-nos a les nostres pors i vèncer-les, només així podrem tirar endavant amb dignitat. Hem de ser lliures per expressar el que sentim, hem d´aprendre a escoltar, però el més important de tot, hem de saber respectar, només així trobarem el camí del consens i avançarem amb pas ferm.

Domestiquem els nostres monstres, per poder conviure amb ells i fer de Mont-roig el poble que tots ens mereixem, poc a poc, amb paciència i perseverança. No ens enfrontem entre nosaltres mateixos, perquè en el fons, tots desitgem el mateix. No necessitem grans coses, perquè el més important ja ho tenim, un cor que batega cada dia per ser una mica millors...

HA NASCUT UNA FADA...

2011-03-21T00:53:00.001+01:00

Gairebé no m´ho puc ni creure...

Un dia, vaig anar a treballar amb el meu conte a la carpeta. Té -li vaig dir a la Cristina -T'he baixat aquest conte, t´agradaria fer els dibuixos? Una setmana després, la Cristina venia a la Biblioteca i m´ensenyava els esbossos. M´en vaig enamorar a l´instant!

Amb el material sota el braç, ens vam presentar a l´editorial. Això era a principis d´estiu, i en vam sortir molt contentes i satisfetes de com havia anat. Però els mesos van passar i no ens van tornar a dir res més. Clar, com haviem de pretendre que algú es jugués els quartos per nosaltres, unes afeccionades? Havia estat divertit intentar-ho, total, somiar és gratis.

Fa cosa d´un mes i escaig, trobo un mail a la bustia: L'Alfred, vol parlar amb tu, quan puguis fes-li un truc.

Era divendres al vespre, ostres! hi havia tot un cap de setmana per endavant i el cor m´anava a mil. Allò no es podia aguantar. Al dilluns, aquell "ho tirem endavant" va ser ufffff, total!

Des d´aquí vull agrair, primer que tot a la Cristina per embolicar-se amb tanta il.lusió en aquest projecte, a l'Alfred, d'Arola Editors per apostar per nosaltres, a la meva família per inspirar-me i a tots els amics per donar-me suport.

Ha nascut una fada!

http://www.youtube.com/watch?v=A8KbdBPCQoI

UN PASSEIG PEL PARADÍS...

2011-03-13T20:07:00.001+01:00

Un tall de pastís, aroma d´incens, una cola zero compartida, un cigarret caragolat, una llumeta al dit, un dau ensinistrat, una idea brillant, gotes de pluja, el mar, el cel, unes botes, uns peus, unes mans, respirar, foc, sofà, manteta, mec...

LA CRISI DE LES CAPUTXETES PER CULPA DELS LLOPS...

2011-03-10T00:07:00.002+01:00

"S'ha d'estar ben preparat, cal estudiar, cal treure't una titulació, fes-t'ho com puguis, treballa força, estudia a la nit si cal. Objectiu: una llicenciatura" Aquest és el discurset que fem als nostres fills, pensant que és la millor de les opcions. I després de tot l´esforç, intel.lectual, econòmic i de tota mena, resulta que hi ha una colla de llops portant la bandera de la legislació a la mà, tots uns advocats respectables que tenen treballant als seus despatxos nous llicenciats, carregats de màsters, sense ni tan sols un contracte i pagant una mitja jornada (que val a dir que sempre és més) a 250 euros al mes. Sí, sí, ho heu llegit bé, al mes. Mentres ells cobren un disbarat a costa de qui no cumpleix les lleis.

I qui els fa la inspecció als llops aquests que s´aprofiten de les Caputxetes? Vergonya!

Ja ho diu el refrany: Feta la llei, feta la trampa. Aquests no hi estan mai de crisis, perquè la seva crisis, la fan pagar als altres, als pobres joves que han fet els deures i s´ho han currat. Són com els capellans, que prediquen el celibat però no el compleixen. Aquests altres, anomenats defensors de la llei, també són els primers en infringir-les...

http://www.youtube.com/watch?v=jloCBtWXu4Y

S'ACOSTA EL BON TEMPS...

2011-02-27T21:45:00.002+01:00

A totes les etiquetes de menjar i beure podem veure la quantitat d´energia que aporten. Comptar calories s´ha fet una de les activitats imprescindibles de qualsevol persona del primer món. Quan despunta la primavera els gims dupliquen les inscripcions, tothom vol estar en forma per l´estiu. I veus la gent amb un pam de llengua corrent, anant en bici, fent fitness, airobic,i donant-se una pallissa de por. Però a la majoria se´ls oblida que hi ha activitats més satisfactories per cremar calories de forma plaent.

Una sessió de 20 minuts fent l´amor consumeix una mitjana de 360 calories, sense entrar en detalls del fet i la forma. A part d´això, s´alliberen endorfines, seretonina i altres components químics que ens ajuden a sentir-nos millor i a ser una mica més feliços.

Deixo aquí una mostra d´altres activitats físiques per comparar: Temps estimat 30 min.

Passejar, 150 cal; caminar ràpid, 250 cal; córrer, 325; ballar, 190 cal; fer la feina de casa, 130 cal; Aerobic, 180 cal; bicicleta, 230 cal; natació 290 cal; futbol o basquet, 260 cal; pujar escales 410, baixar-les 200; treballar asegut, 60 cal; tennis, 260; patinar, 310 cal; fitness, 180 cal; arts marcials, 360 cal...

Així que ja sabeu, si voleu perdre pes ràpidament, podeu triar entre un bon polvo o una sessió de Kung-fu. I si no teniu pressa, podeu córrer, ballar, fregar, caminar... =:)

http://www.youtube.com/watch?v=PMTu86K-IhI

ULLS DE VENUS...

2011-02-21T00:12:00.001+01:00

Els ulls de Venus són uns petits caragolets que trobes a la platja. Criden l´atenció perquè són plans i bonics. Tenen la bellesa de les coses senzilles, però poden resultar extremadament elegants quan unes mans expertes les converteixen en una joia. Aquest cap de setmana he tingut la sort de rebre aquest preciós regal...

Un nom, d´Foc. Un lloc, Blanes. Unes mans, les de la Carme.

Aquesta setmana et dedico el bloc. Gràcies Carme! M´han fet molta il.lusió!!!

http://www.youtube.com/watch?v=zfPWU6CJ3vY

NO TOCAR DE PEUS A TERRA...

2011-02-14T00:03:00.002+01:00

Hi ha moments a la vida que t´està permès somiar. Són instants únics. Com quan obris la porta d´una botiga i l´olor de la xocolata et dóna la benvinguda i en prens un pessic cap a casa. O quan llegeixes un correu llargament esperat. O quan sents una pell desitjada a tocar...

Això serà el nostre equipatge cap a l´eternitat, una bona col.lecció de moments únics, de moments especials, de moments de no tocar de peus a terra...

http://www.youtube.com/watch?v=ijZRCIrTgQc

EL GEST D´UN SILENCI...

2011-01-31T12:58:00.001+01:00

Jo sóc una enamorada de les paraules. Necessito les paraules, necessito parlar i escoltar. Necessito escriure i llegir, per a mi el llenguatge verbal és imprescindible per entendre el món. Sóc una descodificadora de silencis torpe. Però com deia el meu estimat Antoine de Saint-Exupéry, les paraules, sovint són font de conflicte. Així que hauré d´aprendre a interpretar els gests dels silencis...

I em pregunto... els blocs tindrien sentit sense paraules?

http://www.youtube.com/watch?v=ZjUk2YV0t4I

PONTS...

2011-01-23T19:28:00.002+01:00

Els ponts, quines meravelloses construccions... M´encanten! Aquest matí, repenjada a la barana del Pont de Rifà, pensava que els ponts apropen les persones i els destins. Els ponts haurien de ser indestructibles.

Si ho apliquem a la comunicació, els ponts ens salven de la solitud, la tristor i la impotència. Amb un bon diàleg, intercanviem pensaments, idees, somnis, afectes i emocions, sense límits, distàncies ni barreres.

La vida, és un camí constant, de pujades i bajades. Però els ponts ajuden a que el camí sigui planer. El diàleg i la companyia no poden faltar. Ens cal compartir el que som i el que tenim. Els silencis insolidaris i les distàncies grans, malmeten aquests ponts...

http://www.youtube.com/watch?v=nQA_b4xv7ao

QUAN LES LLEIS ATEMPTEN CONTRA LES LLIBERTATS...

2011-01-16T21:47:00.002+01:00

Tema polèmic i recurrent el de la llei anti-tabac, cert, però no per això s´ha de callar i aguantar. Jo també em vull sumar al NO a la llei aquesta discriminatoria. Respecto que no es pugui fumar en llocs públics tancats o amb mala ventilació. Però als locals particulars, on cada propietari paga la seva llicència i on la gent pot optar per entrar-hi o no, ho trobo un atemptat a la llibertat individual. I encara molt més, que animin a la gent a denunciar-se els uns als altres. Els no fumadors tenen drets, però els fumadors els haurien de tenir igual i respectar-se mutuament. Ahir a la tarda vaig sortir una estona, i fa pena, no hi ha ningú enlloc. Cada propietari d´un local hauria de poder decidir si vol un local de fumadors o de no fumadors, i els clients també haurien de poder decidir si opten per anar a un lloc o a l´altre.

I jo em pregunto, i després, què ens prohibiran?

Es pot fumar a les pressons, als psiquiàtrics, a les llars de jubilats... No és perillós per aquestes persones? O ja els va bé esborrar-los del mapa?

Molt malament senyors polítics, molt malament...

http://www.youtube.com/watch?v=h8YBb2moaSU

QÜESTIÓ D'HONESTEDAT...

2011-01-04T01:05:00.001+01:00

Estava pensant que cal un gran coratge per deixar-se estimar sense reserves. Un coratge que gairebé és heroisme. La majoria de la gent no sap estimar ni deixar-se estimar, perquè és covarda o vanitosa, perquè tem al fracàs. La gent s´avergonyeix a l´hora de donar-se a una altra persona, i encara més lliurar-s´hi, perquè té por que li descobreixin els secrets... El trist secret de tot ésser humà: una enorme necessitat de tendresa, sense la qual no es pot viure. No són coherents amb els seus sentiments, és una qüestió d´honestedat. És difícil viure així, tacats d´infàmia...

http://www.youtube.com/watch?v=1OfsZyYPLoI

OBJECTIU 2011: CUIDAR EL JARDINET...

2010-12-30T23:15:00.001+01:00

A punt d´acabar l´any, tenim tendència a fer valoracions. Això ens passa a tots. També tenim projectes per l´any que comença i ens marquem objectius. Els principis i els finals van donats de la mà...

Però quan miro el meu jardí, una profunda tristesa m´invaeix. El vent m´ha arrencat l´heura i m´ha fet caure les jardineres de les finestres. Encara estan a terra. Les gelades m´han malmès els cactus. Les males herbes guanyen terreny dia a dia...

Encara recordo el temps, en que quan s´acostava una gelada negra, regava les plantes per protegir-les, també recordo com tallava les branques que sobresortien del mur perquè el vent no ho fes malbé i com dedicava una bona part del meu temps lliure per arrencar l´herba...

He descuidat el jardí i ara no fa gens de goig. No em dona gens de gust entrar a casa i veure tot allò, de qualsevol manera. Per això, l´objectiu d´aquest any serà cuidar el meu jardinet, com si fos un jardí zen, construir un habitacle per les tortugues i comprovar que la feina feta dóna el seu fruit...

http://www.youtube.com/watch?v=wJRlSn5wfUM

M´AGRADEN ELS NADALS...

2010-12-19T21:48:00.001+01:00

Doncs a mi sí que m´agraden els Nadals. Darrerament, a ningú li agraden. Sembla ser que tothom ha perdut la il.lusió... Els agòbia la gent, s´amoïnen per les compres, els fa mandra possar la casa ben bonica, es preocupen pel menú, els carrega la família, vaja, tot un enrenou!

Portem possades les ulleres fatalistes. Clar, bevem cava sempre que volem, menjem torrons dos mesos abans, tenim de tot, estem carregats de punyetes!

Fa anys que vaig entendre, que les coses venen i van i que quan les tens, les has de disfrutar al màxim i si ja no les tens, cercar-ne d´altres. Els millors regals són els somriures embolicats amb paper d´estels, les abraçades amb un llacet daurat, els petons i les carícies amb una etiqueta sincera que hi digui el teu nom...

No ens hem de fixar tant amb les absències i intentar gaudir més de les presències. Fer la nostra carta de desitjos ben llarga de tot allò que no es pot comprar amb diners, i regalar-ne a dojo!

Des d´aquest minúscul raconet us desitjo unes bones festes!

http://www.youtube.com/watch?v=ihCGHnKsN7U

LES CASUALITATS NO EXISTEIXEN...

2010-12-11T23:03:00.001+01:00

Ahir vaig llegir un conte molt bonic... I segur, que tampoc no va ser una casualitat. Aquí us el deixo.

La princesa, de Jorge Bucay

EL COLOR DE LA BOIRA...

2010-12-07T21:29:00.004+01:00

La meva terra, no és terra de boira. Però de vegades hi fa acte de presència, com aquest cap de setmana...

El seu fràgil mantell cobreix, com llàgrimes vessades pels Déus, el terra i l'ànima. Tot té una olor especial i un color diferent, com el sucre de les gominoles de regalessia. I disfrutes de la llar de foc, el sofà i la manteta; dels somriures i d'uns tímids passos de ball. Gaudeixes del plaer de compartir taula i llit i converses surrealistes a altes hores de la matinada amb els peus en bones mans. I et sents bé.

De vegades no veure-hi més enllà de tres metres et dóna seguretat, perquè penses que el teu món arriba fins on t´arriba la mirada i et creus l´amo d´aquest món que sembla sortit d´un somni, el teu petit regne, el regne del no saber què hi ha més enllà de la boira. I et botones la jaqueta, calenta, suau i tanques els ulls.

- Que no s´acabi, que no s´acabi -et repeteixes mentres intentes esbrinar de quin color és la boira...

http://www.youtube.com/watch?v=E924bkJB23A

VOTAR CATALUNYA...

2010-11-23T23:21:00.001+01:00

Potser no estigui massa contenta de com s´ha gestionat el govern els darrers anys. Potser es que tenia masses espectatives, potser en el fons sóc una mica il.lusa i vaig pensar que el camí cap a la Independència era fàcil i planer, potser perquè en volia més... La qüestió és que estava de crisi, de crisi política personal, però porto dies reflexionant. He evitat una mica seguir les batalles verbals de la campanya i ho continuaré fent. No em deixaré arrossegar pel que diuen, sinó pel que he vist i el que he sentit, pel que diu el meu cor. Esquerra va defensar l´Ebre, Esquerra estava a Brusel.les, Esquerra ha participat activament amb tots els Decideix, Esquerra estava a Ascó, Esquerra estava al 10 de juliol a Barcelona... Esquerra es mulla, sempre es mulla!

I quan sento, perquè és del tot inevitable, que el PP podria ser la tercera força política a Catalunya no m´ho puc creure! Aquesta gent que embruta el nom del meu país i de la gent que hi viu, aquesta gent que no respecta el fer d´un poble, aquesta gent que ens insulta sense parar, no mereix el vot de cap català!

No permeteu que ens tanquin la boca. Enfadar-vos o passar, no serveix de res. Aneu a votar, no permeteu que ningú ens menystingui. Voteu respecte, voteu llengua, voteu cultura, voteu llibertatats, voteu independència, voteu Catalunya! Només així ens deslliurarem de tota aquesta gent que no ens vol deixar avançar, ens deslliurarem del jou que ens tenen lligat al coll i no ens deix créixer. Som un país i si nosaltres volem, ningú ens aturarà...

INDEPENDÈNCIA No estem sols, hi ha una flama, La flama de tot un poble en moviment!!!

PAGESOS, ESPÈCIE EN VIA D´EXTINCIÓ...

2010-11-17T14:13:00.001+01:00

Aquest matí, tot passejant les gosses, he vist com els camps del voltant del meu poble estaven plens de gent. Sovint camino sense trobar ni una ànima, però avui el tros estava concorregut. La collita de les olives està al punt. Tot i que el vent ha fet la seva pròpia collita, borrasses, remolcs i tractors, omplen el terme. Però també m´he adonat, que moltes olives no es colliran...

Cada vegada els camps estan més perduts. Ningú vol anar al tros. És una feina dura i els rendiments són ben baixos. Una llàstima, el camp hauria de ser la vida i els pagesos uns privilegiats per tenir una part d´aquesta terra.

La gran majoria dels olivaires que hi ha són estrangers. Voleu dir que és més dur fer de pagès que anar a l´obra? No ho crec pas. Però la diferència està en el sou. Però ara la construcció ha parat, mentres les oliveres continuen produint. Hi haurà un retorn al camp? Malauradament tampoc no ho crec i això em fa molta tristor. Jo sóc de família pagesa i estimo la terra i quan veig que tot s´abandona, em dol.

Salvem als pagesos, una espècie en vies d´extinció...

LAXA´N BUSTO Emiliano Zapata

EL FUTUR...

2010-11-10T00:37:00.001+01:00

L´altre dia tot parlant amb un bon amic mentres miravem una peli, va sorgir l´eterna pregunta: Què és el futur?

La resposta va ser contundent: "una succesió d´ares"

Si això és cert, i crec que és així, per què desaprofitem tant els instants? Per què deixem per demà el que podriem gaudir avui? Per què ens putegem ara, si resulta que potser no n´hi haurà d´altre? Com diu una cançó de Juanes "... y un segundo es toda una eternidad como para no estar junto a ti..."

http://www.youtube.com/watch?v=ium-bfjAMHc

REGALETS DE TARDOR...

2010-11-06T02:12:00.002+01:00

Moltíssimes gràcies per la vostra floreta Ricard i Adriana! Jo també estic molt dropeta últimament, però una flor sempre alegra la vida no? Vinga va, que ara em toca repartir a mi!

Seguint la cadena floral i les seves instruccions, regalaré flors a aquells blogs que segueixo habitualment i que mereixen un premi!!

Instruccions:

1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.

2. Donar el premi a 12 bloggers més.

3. Posar un link als nomenats.

4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant el seu blog.

5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.

Als meus bloggers:

Pel Ricard i el seu ricderiure bloc per la seva eterna amabilitat.
Per l´Adriana i el seu racó i la força i gosadia que sempre transmet.
Pel Món i la garrofa de mont-roig, per ser-hi sempre de fa tants anys.
Pel Joan i l´invisible, per construir un món de fantasia.
Pel Té la mà Maria, pel seu bloc sempre intens.
Pel Xapix, que defensa tot allò que creu.
Per la Bea i la seva rosa de los vientos, que mostra tot el potencial que porta dins.
Per la meva perdició, pq un dia li vaig robar un escenari.
Per la Marta i les seves palabras al viento, per la seva passió.
Per l´Eduard Boada que s´estima Mont-roig.
Per l´Edurne, una admiradora d´en Miralles, com jo!
I per la Biblioteca de Mont-roig, com no?

I me n´han quedat una pila més!!!

http://www.youtube.com/watch?v=sR9Efv-gzEE

EL MEU REFERENT...

2010-10-20T11:00:00.001+02:00

Va néixer al tres del tres del trenta-tres, que diu ell amb cara satisfeta. Aquest és el meu pare. Un home treballador com no n´hi ha, lluitador, de temperament explosiu, alegre, generós, parlador, curiós, un home de valors, passional, ballador, d´esquerres, i en els darrers anys, li anem descobrint la seva vessant tendra, que sempre havia dut com a dissimulada.

El pare és pagès. Ha viscut tota la vida mirant al cel i a la terra. El pare no ha tingut temps de menjar-se el coco. Ha tingut els seus somnis i tenia molt clar que ho eren i no s´ha sentit mai decebut. Té molt clar quin és el seu lloc i què vol fer.

Ja fa molts anys va patir una sèrie d´infarts que li han anat repetint amb el temps però que no li han possat una traba a la seva vida. Ara té un altre gran enemic, artrosis a la columna vertebral. Aquest sí que ha sigut emprenyador, perquè tot i no ser perillós, no el deix caminar quan vol; i el pare és un esperit lliure que necessita moure´s. Tot i així, ahir va anar al rovelló i aquest matí m´ha trucat dient-me que em baixarà un bon plat de pebrassos que va agafar. Ja m´imagino com es deuria enfadar la mama quan va saber que anava per aquests boscos, però ell, tossut i valent, roba cada dia temps al temps i no s´atura mai tot i les seves limitacions. El pare, va cada diumenge al ball. Hi ha dies que no pot ballar o bé, només pot fer-ho un parell de balls, però ell seu a la cadira i va movent el peu al ritme de la música mentres mira com ballen els altres!

- Un dia et passarà una cosa o altra- li diu la mama.

- Prefereixo morir-me ballant que en un llit- contesta ell segur del que pensa i el que sent.

Ara està descobrint internet, que serà la seva nova forma de viatjar, i poder arribar on no li arriben les cames.

Jo també vull tenir la força interior que té el pare, vull veure la vida de forma simple com ho fa ell, vull lluitar segura sense por a equivocar-me, vull estimar com ell estima, sense condicions i sense miraments, només seguint els impulsos del cor.

Estimat pare, avui he triat una cançó de la Rocio Durcal que tant li agrada, perquè comenci a calentar motors pel dissabte, que la ballarem juntets a la Festa Major!

http://www.youtube.com/watch?v=Hs2s3m3gsE8

ENTRE ELS SONS DE LA PLUJA...

2010-10-12T18:47:00.002+02:00

Tenia ganes d´escriure... enyorava escriure al meu raconet. Potser sigui la pluja, el gris del cel, la terra molla, el moviment lent dels caragols, el color platejat del revers de les fulles d´olivera que giravolten amb el vent; potser sigui pel concepte paraula i per la càrrega que porta, potser sigui perquè els sempre són només espais de temps indefinits, com els mais o com els tots; potser sigui pels moments que trobo a faltar; potser sigui culpa del Ric que em reclama un escenari robat a la Meva perdició, potser sigui per la Bea, o l´Elisa, pel Món que em va possar la mel als llavis, potser sigui pel país d´Albanta, potser per un toc de jazz... Ves a saber! Només sé que ara mateix, entre els sons de la pluja en tenia moltes ganes...

http://www.youtube.com/watch?v=T1VhOOoRGEM

FINS SEMPRE...

2010-09-03T23:51:00.003+02:00

Vaig començar aquest bloc fa un any i escaig a causa d´un curs de TIC que vam fer a la feina. Per mi no van ser només uns deures, va ser la descoberta d´un nou món dins d´aquest món inmens d´internet. Primer no sabia exactament com l´enfocaria, però la veritat és que tot va sortit sol.

Cada setmana, més o menys, he anat escrivint tot allò que em passava pel cap. He tingut moments molt bonics, les vostres opinions i el vostre suport, m´han fet veure coses de forma diferent, m´han fet plantejar preguntes i buscar respostes.

Gràcies al bloc, he arribat a altres blocs, he participat en els jocs que m´han fet gràcia, he trobat coneguts, persones que no teniem rès en comú, però que gràcies a aquest espai s´ha creat una intersecció. També han vingut amics de la vida real, que a la vegada han portat els seus amics. Han vingut companys de feina, han vingut anònims, he opinat en altres llocs, he socialitzat de forma virtual... A tots i a cadascún de vosaltres us vull donar les gràcies...

Deixaré el meu raconet en aquest espai infinit, plantadet de flors, lliris blancs, la última foto que vaig fer pensant amb el bloc... valents, senzills, tota la platja n´era plena i jo us els ofereixo com a regal de comiat.

Gràcies, petons i fins sempre!

http://www.youtube.com/watch?v=VBLDP0Etp3Y

TORNAR A LA FEINA...

2010-09-01T00:10:00.002+02:00

Últims dies de vacances... Han sigut boniques, amb moments de tots els colors. A mi no m´agrada viatjar, prefereixo compartir casa amb la gent que m´estimo, no tenir horaris, ni plans. Fer coses d´ara per ara. Platgeta, muntanya, caminades nocturnes, balls, terrassetes, dedicar temps a les meves filles, als amics, a les gosses, al jardinet... anar a dormir ben tard aprofitant la fresqueta, mirar els estels, veure sortir la lluna sentada a la vora del mar, descobrir racons, menjar gelats i mil porqueries més, tenir temps per tocar l´acordió, per llegir, per jeure al sofà o damunt la sorra. El concepte que tinc de vacances s´ha complert al 100%.

Tenir aquest contacte directe i permanent també crea més tensions. No estem acostumats a compartir tant de temps junts i les vacances són una prova de foc. No és tan important la quantitat de temps que dediquem a les persones, sinó la qualitat d´aquest temps, per poder conservar intacte el nostre cor, símbol universal del més preuat dels sentiments...

http://www.youtube.com/watch?v=CygI8SGu9Hs

UN MOMENT, UNA CANÇÓ...

2010-08-07T21:31:00.002+02:00

Quin no té una cançó especial? O moltes! Hi ha cançons que tenen el poder de transportar-te a un moment concret. Tanques els ulls i el tornes a veure, talment com si el temps no hagués transcorregut.

N´hi ha, que diuen el que tu no saps dir, que possen paraules als teus sentiments. D´altres t´atrapen per sempre entre les seves notes, o et fan aixecar del sofà a ballar-les encara que estiguis cansat. Unes són el principi, altres són el final. Hi ha cançons que t´enamoren i que les converteixes en la teva banda sonora. Sigui com sigui, tots i cadascún de nosaltres, tenim les nostres cançons per els nostres moments més especials. Quina és la teva?

http://www.youtube.com/watch?v=fxsKCbOTXac

Aquesta és una de les meves...

SILENCIS A CRITS...

2010-08-02T18:38:00.007+02:00

Tarda nit de tempesta...

A vegades tinc la sensació d´arribar tard...

El cel també és bonic quan està gris. I et preguntes: plourà o no plourà?

I els silencis a crits cauen a contrallum...

http://www.youtube.com/watch?v=TRPi1Dldt5k

INTOLERABLE, INADMISSIBLE, UNA VERGONYA...

2010-07-26T01:04:00.001+02:00

És una vergonya que algunes persones es diverteixin a costa de fer mal als animals. És una vergonya que un país consenteixi, en nom de la cultura, la tortura i els maltractaments. Tots aquests valents i valentes que peguen, embolen, punxen, empenyen i maten als bous, que s´ho facin mirar. Un dia d´aquests els hi pot passar això

Que és exactament el que mereixen. I a veure quina gràcia els hi fa.

http://www.youtube.com/watch?v=C6Oiw_u3KYY

MÉS ENLLÀ DEL TOT...

2010-07-18T21:25:00.004+02:00

DESERTA EL FOSC

Deserta el fosc, i que et sigui la pena

com un espai secret de tu mateix

des d'on tot és insòlitament digne.

No l'enyor que marceix, sinó el cabal

de serenor, la solitud entesa

com un estar en les coses per comprendre'n

les mudances, els ritmes, la bellesa.

Així el dolor no crema ni resseca

i en el silenci hi trobes l'harmonia

que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

Miquel Martí i Pol

http://www.youtube.com/watch?v=L6ViM8tKG1Q

SOMNIS EN minúscula...

2010-07-13T01:21:00.001+02:00

Diuen que somiar és gratis. Jo crec que somiar té un preu. De vegades un preu ben alt. La magnitud dels nostres somnis es compara amb la dificultad de veure´ls realitzats.

Quina diferència hi ha entre un desig i un somni? Fer un somni realitat vol dir acomplir els nostres desitjos? On està la frontera entre el que podem fer i el que no podem? Tenir objectius és bo? I no tenir-ne, deixant que les coses vinguin soles i només limitar-nos a gestionar-les? És un engany pensar que tot és possible? He de conformar-me amb la teoria de l´Univers i deixar que la física quàntica faci l´altra part de la feina? O bé per esquivar la fustració, m´he de limitar a somiar amb minúscula?

http://www.youtube.com/watch?v=Ao5-NinBXkI

PETONS I MÉS PETONS...

2010-07-05T02:15:00.001+02:00

No penso explicar totes les propietats que tenen els petons, ni la colla que petons que podem rebre i donar, ni tampoc les classes de petons que existeixen, ni que són imprescindibles per viure, ni que un petó com Déu mana et pot dur directament al cel, ni molt menys el que sents quan algú que t´agrada molt i molt et fa un petó; tampoc que els petons i les abraçades són les millors llaminadures del món.

Només que aquesta setmana estaran d´oferta per aquest raconet, per allò de fer la competència a les rebaixes, per un cas d´emergència o per pur plaer de regalar una de les coses més boniques que existeixen!

Apa, petons i més petons...

http://www.youtube.com/watch?v=RLuD4Ip-VFk

LLUM DE LLUNA...

2010-06-28T00:42:00.002+02:00

Hi ha dies que valen per sempre. Moments únics que restaran a la memòria anys i panys. Instants que t´atrapen i que voldries deturar el temps. I tanques els ulls i et venen a la ment nítids i pots reviure´ls una i mil vegades...

La lluna d´ahir estava preciosa, d´un blanc blau brillant deixant el seu caminet de plata sobre el mar. Un cercle perfecte en el cel d´estiu que no acaba de ser negre. Vista des del lloc més bonic del món, era, sens dubte, la reina de la nit. Quina meravella!

Al seu costadet, una cuca de llum pot resultar insignificant. Però aquí està la qüestió més important. La lluna no té llum pròpia, només reflexa la del sol, en canvi la cuqueta, girada de panxa enlaire, mostra el millor de si mateixa, els quatre diminuts fanals, que junts, fan un puntet verd fluorescent en la foscor, com si fossin estels a terra...

http://www.youtube.com/watch?v=lNfP3_KoVJU

CAMINET DE FORMIGUES...

2010-06-20T21:27:00.001+02:00

Avui Mont-roig també ha decidit. Ha decidit pujar al carro de la Independència i aquesta decisió és una gran decisió.

Tots aquests dies s´ha sentit i s´ha llegit que en aquesta moguda els partits polítics no s´haurien de mullar, que és un moviment social apolític, però jo hi estic en desacord totalment. Demanar la Independència d´un poble, és política i cal mullar-se. Fer-ho o no fer-ho, ja és una altra història.

De totes maneres, la meva entrada d´avui és d´agraïment a totes les persones que han tirat endavant el projecte. Fa dos mesos que es fan coses, aquests darrers dies a dojo, amb pressupost zero. Però la voluntat, la perseverança, el treball, el voluntariat, han demostrat una vegada més, la força que pot tenir un poble, l´atractiu que pot arribar a resultar un projecte i sobretot, i per mi molt important, la felicitat de tornar a sentir dins del cor aquella espurna d´esperança per ser capaços d´acariciar un somni. Si volem, podem, i farem vers la INDEPENDÈNCIA un caminet de formigues!

http://www.youtube.com/watch?v=X4NuPihKkYk

NO ES POT DOMESTICAR UN LLEÓ...

2010-06-13T23:48:00.001+02:00

Un dia d´aquesta setmana, parlant amb una amiga meva, va dir-me aquesta frase. I me la vaig fer meva ràpidament aplicant-la a un context completament diferent, però que combina a la perfecció. Hi ha coses poderoses que no poden canviar-se encara que vulguessis, sentiments salvatges i primitius indominables, que fan perdre el Nord, el sentit i la prespectiva. I fas un esforç per redreçar-los, a vegades fins i tot, ignorar-los, abatre´ls, però no es pot domesticar un lleó...

http://www.youtube.com/watch?v=zLTC0-Zkr8Q

EL MEU REGAL, EN PENKI...

2010-06-09T13:51:00.002+02:00

I un dia, fart de birres, esgotat pel plor i ofegat per l´ambient irrespirable d´aquella estança que també havia sigut la seva, en Penki va mirar la gàbia del Titu. Qui mereix estar en una gàbia?- Va preguntar-se. La resposta era evident; ningú.

Així que va alçar-se del sofà amb dificultat i poc a poc va apropar-se a la gàbia d´en Titu. L´ocellet, alegre, va atançar-se als barrots, mentres en Penki obria lentament la porta. En Titu va sortir, com sempre, alegre, i va revolar per la sala fins a aturar-se a l´espatlla de l´amic. Els dos van caminar junts fins al balcó. En Penki el va obrir de bat a bat. L´aire fresc de la matinada, va fer volar les plomes del Titu, que va espolsar-les i va volar tímidament cap a fora.

En Penki va veure com de balcó en balcó, el Titu s´allunyava, com temps abans ho havia fet la Gala...

L´enyor li pinçava el cor, però ja no quedaven més llàgrimes per plorar, calia tirar endavant!

Però els fils de l´amor estiren, i en Titu tornava puntualment a casa cada dia. En Penki li havia deixat el recipient del mill a l´àmpit de la finestra i si aquesta no estava oberta, ell, amb el bec, trucava al vidre i era rebut pel somriure franc de l´home.

Un bon dia, també va sonar el timbre de la porta. Algú més tornava a casa. Algú que no havia pogut oblidar el gust bonic dels petons i la confortabilitat d´una abraçada. Algú que enyorava perdre´s en uns ulls plens d´amor, en unes paraules tendres, en unes albades càlides sota els llençols entre gemecs de plaer. Gala...

Gràcies pel personatge Iblama. Espero que la història hagi reconfortat al teu Penki. Ho sento noi, però m´agraden els finals feliços! I acabo de convertir el teu melangiós Penki, en un home feliç =:)

Ricard, gràcies per convidar-me al teu joc de personatges, ha sigut un autèntic plaer. Disculpes per anar tard, el temps i jo no som bons amics. Petonets cap a Colldejou embolicadets amb paper blau i puntets platejats com la llum de les estrelles!

http://www.youtube.com/watch?v=WIXg9KUiy00

EL PLAER DE LES PETITES COSES...

2010-05-30T21:16:00.001+02:00

Avui, aquesta tarda, mentres disfrutava del sofà i de no fer absolutament res, només que pitjar els botons del comandament, he vist entre tota la birria de programació que fan, un reportatge sobre cases luxoses, on tot tenia un valor econòmic exagerat. Curiosament no m´agradat res més que els paisatges que es veien des dels grans finestrals d´una de les cases. Perquè res del que hi havia dins d´aquells habitatges em feia goig. No podria disfrutar de totes aquelles coses sabent que hi ha gent que pateix gana, o que morin per falta de medicaments o d´assistència. Crec que les persones tenim un límit de benestar i que tot el que passa d´aquí és, com ho podria definir, inútil?

Que li donin pel sac a la catifa de 3000 euros si no hi poden jeure les gosses. O els llums amb cristalls i banys d´or si costen de mantenir nets com dos o tres famílies al mes. O una piscina que canvia de color segons l´humor del propietari.

En aquell moment, he pensat que tot el que necessitava per viure feliç, ho tenia allà, al meu sofà, amb la companyia de la gent que més estimo al món, de les peludes, amb el pot de regalèssia, un parell d´ampolles de llàgrimes de tardor, la nevera plena, un paquet de cigarrets compartit, l´airet fresquet que entrava per la finestra, un llit obert que m´espera, tràfic de massatges i carícies, en definitiva, el plaer de les petites coses...

http://www.youtube.com/watch?v=Yam5uK6e-bQ

JA FA UN ANY...

2010-05-23T02:23:00.001+02:00

Aquests dies fa un any que vaig fer la primera entrada al bloc... Valoració? Estic contenta. Compartir aquest espai amb coneguts i desconeguts ha sigut una experiència enriquidora. Per això no m´enrotllaré gaire aquesta vegada, perquè només us puc dir: GRÀCIES.

Gràcies per acompanyar-me en aquest trajecte, gràcies per compartir part del vostre temps amb mi, gràcies per donar-me la vostra opinió, gràcies per les vostres paraules...

http://www.youtube.com/watch?v=LFRm2srRC64

COM UNA MANTETA DE PATCHWORK...

2010-05-16T20:34:00.004+02:00

Inicis, acabaments, dolçors, acrituds, admiracions, menyspreus, afectes, aversions, alegries, tristeses, egoismes, altruismes, amargors, joies, amistats, odis, amors, confiances, angoixes, simpaties, apassionaments, fàstics, energies, apaties, aprovacions, desacords, humilitats, arrogàncies, esclavatges, llibertats, falsetats, autenticitats, descrèdits, autoritats, indiferències, avinences, bondats, malícies, buidors, plenituds, certeses, dubtes, còmics, patètics, compassions, indiferències, complicitats, sinceritats, desconfiances, consòls, penes, convivències, individualismes, credibilitats, inversemblances, debilitats, fermeses, satisfaccions, decepcions, dureses, elogis, desaprovacions, serenitats, desconcerts, felicitats, desesperacions, entusiasmes, desenganys, compromís, dimisions, dignitats, gelosies, joies, melenconies, pors, coratges, abandonaments, prudències, temeritats, serenitats, victòries, solituds...

D´on venen els sentiments? Naixem proveïts de sentiments? Existeixen sentiments prohibits? Fins on podem arribar en l´expressió dels nostres sentiments?

Quantes preguntes sense resposta... Jo només sé, que sentiment a sentiment, vaig construint la meva vida com una manteta de patchwork...

http://www.youtube.com/watch?v=5dm7tR0pROo

TENDRESA...

2010-05-07T11:41:00.001+02:00

I Chaplin va dir:

- En resum, tot és un acudit.

- El temps és el millor autor: sempre troba el final perfecte.

- Hi ha una cosa tan evident com la mort i és la vida.

- La vida no és significat, és desig!

http://www.youtube.com/watch?v=TR3Vdo5etCQ

MELMELADA D´ABSÈNCIES...

2010-05-02T22:46:00.001+02:00

I conten que a l´obrir el pot, van marxar totes volant...

Hi ha coses que no podem guardar en un pot i tenir-les per sempre. No podem guardar il.lusions, ni temps, ni papallones, ni boira...

No podem guardar el so de les paraules en un pot, silenciar-les és matar el significat, diuen. Hauré de possar etiquetes a cada pot per recordar que hi vaig dir.

- Per què guardes tots aquests pots buits?

-No estan pas buits... Contenen paraules. Parles dins i tapes ràpidament. Estan tots plens de melmelada d´absències...

http://www.youtube.com/watch?v=nFcz7VvBcUA

QUANTES PUNXES TÉ UN ERIÇÓ?

2010-04-25T21:43:00.001+02:00

Un eriçó no sabrà mai el plaer que produeix una carícia al llom, potser per això tampoc no la trobarà a faltar mai. Les punxes, el protegeixen de les coses dolentes, però també el priven de les bones...

Val la pena desconèixer els grans plaers per no patir la pèrdua? Si la vida és la suma dels instants, és injust deixar de viure la meitat d´aquests?

Quantes punxes separen la pell d´un eriçó d´uns moments de tendresa?

http://www.youtube.com/watch?v=JOSNacCcj6c

LES FADES TAMBÉ MOREN...

2010-04-22T01:45:00.001+02:00

S´acosten dies de lletres i de paraules; dies de tràfic de paper. Fa dies que llibreters i editorials calenten motors, qui guanyarà la cursa? quin serà el més venut? I jo em pregunto també, quin serà el més llegit? Un llibre no és un objecte de decoració, ni tampoc un compromís. Un llibre és un petit tresor. Conté tot allò que necessitem per alimentar la nostra ànima. Conté amor per les petites coses que fan la vida gran. No us conformeu només amb el 23 d´abril si podeu tenir també un 23 de maig, de juny, de juliol...

Regaleu flors cada dia que us vingui de gust, margarides, violetes, lliris... tenen el poder màgic de fer créixer somriures!

Si només ho fem perquè toca, haurem perdut l´essència del perquè sí, del perquè em venia de gust, del perquè em dóna la gana. Si no les cuidem, les fades també moren...

http://www.youtube.com/watch?v=LsIBN644npQ

MIRA´M...

2010-04-14T11:49:00.006+02:00

Mirar, mirar-se, i sobren les paraules...

La inmortalitat fa més por que la mort. La pèrdua constant de totes les persones que estimes, la banalitat del temps, l´absència de perill, la solitud...
Potser la bellesa de la vida recau, precisament, en la consciència de saber-nos efímers...

Aquí us deixo una meravella de Johan Söderqvuist, la cançó d´Eli, la nena que porta per equipatge tot el que té sobre la taula i l´eternitat...

http://www.youtube.com/watch?v=8_PQ8lg44ec

L´ÚLTIM MOHICÀ...

2010-04-09T15:00:00.002+02:00

Deuria tenir 13 o 14 anys i un dia arribo a casa i dic:

- M´he apuntat a les JERC.

- Què dius que has fet? - Contesta el pare enrabiat- Tu no tens coneixament, no és un bon moment, al temps de la guerra... etc

I ja ens tens al dia següent cap a Reus a desfer l´impàs.

Anys més tard, la meva parella era militant, justos de peles, va, amb un ja n´hi ha prou. Però per tot hi ha un temps, i quan ja no vaig tenir cap impediment, em vaig treure el meu super carnet d´ERC. La lluita activa, ara ho seria més. Però no ha estat així, de cap de les maneres. Sento que ens trepitgen i aguantem, sento que es carreguen els nostres i possem llenya, veig com fins i tot els de dins "a casa" parteixen peres i es toquen els pebrots. I no tinc líder i no m´agrada ningú. Quan vaig a una manifestació o a un concert, ho faig per intentar recuperar il.lusions perdudes. I sí, funciona; durant un parell de setmanes em torno a sentir al meu lloc, però després sempre acaba sortint alguna cosa que em torna a fer caure.

Ahir vaig estar a la reunió informativa per la formació de la plataforma Mont-roig decideix. M´encanta que la població és mulli i posi Catalunya per bandera, per sobre de partits i idiologies. Durant uns segons, vaig mirar enrere i vaig veure un forat, un forat molt gran. Un forat buit de la gent jove, d´aquells que tenen ganes de lluitar (o n´haurien de tenir) i això em va entristir. Un poble, una nació, on la gent jove calla, és un poble silenciós i Catalunya necessita les veus de la juventut...

Jo, ara mateix, em sento tocada i ferida políticament parlant, sento que no pertanyo enlloc i necessito una injecció d´esperança, una dosi d´il.lusió. Necessito tornar a sentir les ganes de lluita i de protesta, necessito creure´m que hi ha polítics que pensen el mateix, necessito no sentir-me l´últim mohicà...

http://www.youtube.com/watch?v=Xhk0rRAILLw

INSURRECCIÓ...

2010-04-01T02:43:00.001+02:00

Insurrecció, quina paraula més bonica...

ANYS I PANYS...

2010-03-29T13:25:00.004+02:00

Ahir va ser el meu aniversari...

Per mi, els aniversaris són dies especials. A mi m´agrada comptar el temps i tenir-lo present. Saber que el temps canvia a les persones i a les flors. M´agrada perdre i guanyar temps, però sobretot, compartir-lo. M´agrada sentir-me blava i bategar les ales, m´agrada pensar que no hi som per casualitat, m´agrada sentir la serenitat i la seguretat de saber que no hi res que duri per sempre. I visc el present i el que m´aporta. Ja fa anys que no tinc plans de futur a llarg termini, aquesta, també és una lliçó ben apresa. I miro el passat amb la condescendència de saber que és tot el que tinc segur. Tinc una motxilleta enorme on hi guardo totes les experiències i curiosament quan la remeno i en trec algún record, sempre és dels bons, serà que els dolents pesen més i van al fons a fer de base? Uns bons fonaments, ens permeten construir ben alt, ens fan forts per poder créixer, dia a dia, anys i panys...

http://www.youtube.com/watch?v=3YUUVxQpsq0

SUMA I SEGUEIX...

2010-03-23T21:30:00.001+01:00

Una aroma coneguda, un tacte fluid, a temperatura adequada, sobre la pell...

Regalima, lentament, sense camins marcats buscant les valls, cercant espais, poc a poc, brillant, dolça...

Va caient com una carícia en forma de fil i tot s´omple de fragància, sobre una pell vellutada que l´acull i la fa seva. Fer una ditada no ha de ser pecat. Escampar-la i dibuixar paraules prohibides tampoc. On podriem trobar millor llenç? I millor pinzell? Pintar emocions, pintar desigs.

Suma i segueix...

http://www.youtube.com/watch?v=aip3836VtZ0

SONATA...

2010-03-14T21:49:00.001+01:00

I jo que pensava que el fred havia quedat enrere... Però l´escalfor no depèn només del sol, o del foc. L´escalfor va en funció de la companyia. Coure i menjar calçots amb els amics, ballar a la terrassa en qualsevol moment, veure una peli sencera o adormir-se a la meitat, arribar a casa i que algú t´hi esperi, donar i rebre, llegir a Savater a tres veus amb una copa de més o de menys, buscar la complicitat d´una mirada, riure, sentir pau, preguntar-se quin serà el vuítè manament a ritme frenètic, i ara sí, ben fort! Descobrir una sonata, aquesta vegada Àrtica...

A la vora del foc, de matinada... mentres pots escoltar el vent a fora i veure volar els pètals de les flors com flocs de neu... al petit país de les meravelles!

http://www.youtube.com/watch?v=3fQPq4tYe-o

DESPRÉS DE LA PLUJA, SEMPRE TORNA A SORTIR EL SOL...

2010-03-01T00:41:00.001+01:00

Recordo que la primera vegada que vaig portar al cinema a la meva filla petita, vam anar a veure Mulan. Encara ara, em ve a la ment la careta que feia davant de la pantalla enorme, com escoltava els cavalls que corrien i es girava cap al darrere pensant que venien per allà. Aquella pel.lícula sempre tindrà un significat especial per a mi. Però, a més, va acabar amb un comentari que no puc evitar recordar cada vegada que veig un arbret florit, "les flors que costen d´obrir, sempre solen ser les més boniques". A la Xina, els cireres florits són una festa. Nosaltres tenim els ametllers, són els primers en florir, els més valents, els que ens obrin les portes de la primavera de bat a bat. I avui, caminant a la recerca d´espàrrecs, amb els ametllers vestits de festa, amb els pètals de les seves flors surant als tolls, amb un cel blau i un ventet suau, m´he adonat una vegada més, com és de bonic el cicle de la vida. Que florim quan arriba el nostre temps, ni més aviat, ni més tard, que després de l´hivern, sempre arriba la primavera, que després de la pluja, sempre torna a sortir el sol...

http://www.youtube.com/watch?v=iS7YCPKbSvw

UN MOMENT ESPECIAL...

2010-02-20T00:31:00.001+01:00

ESPERAR...

2010-02-13T18:46:00.001+01:00

Esperar... Que demà sigui millor que avui, o posats a ser discrets, igual que avui. Esperar que arribi quelcom impotant que ens faci batre les ales amb força i il.lusió. Esperar que soni la teva cançó al moment just en el lloc adequat. Esperar sentir. Esperar rebre. Esperar l' instant on el temps es para, així, ara, aquí...

Esperar allò que no saps però que desitges amb totes les teves forces. Esperar a saber que ha valgut la pena. Espero, esperes, esperem, una espera dolça, un instant únic...

http://www.youtube.com/watch?v=8WQVb_nuKvs

CAMINS A L´INFINIT...

2010-02-06T20:27:00.002+01:00

Què deu fer que els camins de les persones es creuin en un moment determinat de la vida? Quin botó es deu tocar perquè aquesta intersecció es desfaci? Per què a vegades correm paral.lels i mai arribem a coincidir? Com sabem si hem triat el camí correcte? Què ens empeny a decidir una destinació?

Per què existim? - Amb aquesta pregunta comença "El cor damunt la sorra".

A vegades ens fem tantes preguntes... Preguntes que sovint, no tenen resposta. I caminem sense esma ni concert a la recerca d´un temps que ens ajudi a esbrinar tot allò que ens cal saber.

Final de trajecte, i ara què?

Tornar a començar i anar traçant camins a l´infinit...

http://www.youtube.com/watch?v=Hd656uZmEUE

MIRAR, VEURE...

2010-01-31T03:28:00.002+01:00

I va ser com aquell qui no vol la cosa, de casualitat...

i vaig voler veure que hi havia sota d´aquelles mans, d´aquell gest...

i em vaig trobar això. Uns ulls que miren, un nas que respira, una boca en silenci, que calla el que pensa, que pensa el que sent, que viu i no viu...

i unes mans... que miren al cel

i unes espatlles rendides, impotents, però amb el cap alt, mirant de front, sóc aquí, feu de mi el que vulgueu...

nu, sol, perdut...

I tot va canviar. I el metall va esdeveir pell. I vaig sentir com el seu pes era el meu. I es van trencar els esquemes i vaig oblidar la dolçor de la mel i l´aroma de la xocolata. I per uns instants, el món es va aturar, rendit, davant d´una obra tan bella, d´un gest tan noble, d´un principi i d´un final. I em vaig admirar del poder de transmetre sense paraules. I vaig pensar que potser hauria sigut millor mirar amb la llum del dia. Però la foscor de la nit va resultar ser l´aliada perfecta per amagar l´emoció que van causar-me aquelles figures, fetes per veure, per veure què hi ha darrere d´un gest, qualsevol...

http://www.youtube.com/watch?v=kIPrJmzG7Ss

NO, NO, NO, CATALUNYA DIU QUE NO!

2010-01-26T14:49:00.003+01:00

Catalunya diu que NO, i jo també. Sé que hi ha gent que pensa diferent, sé que n´hi ha que es venen i venen la terra que no és seva i que es de tots. Sé també que es un bon moment per negociar amb les necessitats econòmiques de les persones, el treball, per traficar amb les il.lusions i les esperances. Però hem de pensar en el futur. El futur dels nostres fills i de la nostra gent. No som un abocador. El sud del nostre poble ja està massa castigat...

I si no ens queda la terra, què ens quedarà?

http://www.youtube.com/watch?v=gjRaZvEBUIQ

COLLINT TARONGES A MITJANIT...

2010-01-20T01:09:00.002+01:00

No parlo de la noia de les taronges de Jostein Gaarder, no. Parlo del realisme d´alguns somnis. Aquesta nit he somiat que collia taronges al taronger de darrere de la casa. La imatge d´una casa que reiteradament apareix en el meu subconscient. El taronger estava ple de taronges i de flors i jo portava un cabàs que anava omplint i omplint. Estaven fresques i lluents i feien una olor magnífica...

Al matí, quan m´he despertat, he notat aquesta olor de taronja i tarongina i m´ha faltat temps per preparar un bon suc.

Hi ha somnis reals, i realitats que semblen somnis o malsons, i que la nostra activitat cerebral no dorm, per sort...

I com que darrerament estic juganera, us proposo fer un mini relat conjunt. Que començaria així, de forma clàssica:

Temps era temps que els ocells duien dents, que molt lluny d´aquí, a l´altra banda del mar hi vivia un home estrany. Un home silenciós i solitari al que no li agradava gens ni mica sentir el riure dels infants ni veure a la gent contenta i feliç. Tenia una casa gran, dalt d´un turonet...

http://www.youtube.com/watch?v=ZtPF9M3nIHs

CAL.LIGRAFIA DE SENTIMENTS...

2010-01-13T00:22:00.002+01:00

Quines coses meravelloses podriem escriure amb una estilogràfica i un bon paper...

Mentres escoltem el fràgil so del lliscar de la ploma sobre el gruix lleugerament rugós d´allò fet a mà i notem com el líquid blavós de la tinta va penetrant... I neixen les paraules, una darrere de l´altra amb el traç curós del qui gaudeix de les coses de sempre. I les lletres, una a una, formant mots, amb aquell toc personalitzat de cadascú, que ens fa únics i especials. Aquelles cal.ligrafies barroques, carregades de corbes i inclinacions...

Ara ja no hi escriu ningú així. Quatre anotacions ràpides en un post-it, com a molt. El paper ha estat substituit per una pantalla, les estilogràfiques per un conjunt de tecles, i els sentiments... on queden els sentiments? Ningú rep una carta d´amor de paper perfumat... Ningú s´esmera en tenir una lletra bonica i entenedora i ningú, tampoc, veu viable escriure a algú triant el color o la textura del portador de misives importants.

S´ha fet invisible la tinta que escriu la cal.ligrafia dels sentiments...

http://www.youtube.com/watch?v=wtvbLJ6z_M8

ESTIMAR LES DIFERÈNCIES...

2010-01-02T18:50:00.005+01:00

Ser diferent en un món que té tendència a la globalització és difícil, de vegades molt difícil... Vull dedicar la meva primera entrada de l´any a les persones diferents. Als meus "monstres" preferits, als personatges que m´han fet plorar i m´han inspirat sempre molta tendresa. El Fantasma de l´Ópera,un home desfigurat, odiat i refusat, amb un talent musical i artístic sense límits; Frankenstein, un home fet de porcions de cadàvers, errant per boscos i passejant la seva solitud; Quasimodo, un home deforme i ferit que odia a la humanitat, amagada darrere el so de les campanes de Notre Dame; John Merrick, l´home Elefant, protagonista de la novel.la de David Lynch, basada en una història real, la més colpidora de totes elles, una ànima càndida empressonada en un cos deforme, és exhibit i explotat per la seva condició; Eduard Manos-tijeras, el meu estimat Eduard, capaç de convertir el seu entorn en un món màgic de figures per apaivagar la seva solitud; la Béstia, comdemnat a ser un monstre i rebutjat per tothom; Shrek, només els seus amics seran capaços de veure que darrere el seu aspecte hi ha el més gran dels cors... Tots ells eren diferents i aquesta diferència els convertia en éssers repugnants. Però dintre seu batega un cor que desitja ser estimat, consolat i acceptat en la seva fragilitat. Aquesta ambigüitat forma part de la condició humana. Només aquells que siguin capaços de transitar de la perifèria al fons, de la superfície a la profunditat,coneixaran verdaderament la persona, mentres que els altres es mantindran en la ingnorància. Aprenguem, doncs, a estimar les diferències... Un bon any 2010 a tothom!

http://www.youtube.com/watch?v=aTytW8Gr0h8

FEM NÉIXER ESTRELLES CADA DIA...

2009-12-22T23:12:00.004+01:00

Aquests dies, quan obris el correu electrònic, trobes una colla de missatges a la bústia. Que bonic... És molt bonic que la gent es recordi de tu. Hi ha els detractors dels Nadals que diuen que cada dia de l´any és vàlid per enviar un mail, i tenen raó, clar que la tenen, tots els dies són bons per comunicar-se, però (sempre hi ha un però) no sempre tenim temps, o no ens enrecordem, o pensem fer-ho més tard o demà. És una bona idea que aquests dies existeixin, d´aquesta manera ens "obliguem" una mica, a fer allò que ens passa per alt la resta de l´any. I així, les paraules, com estels, arriben amb llum pròpia...

Bones festes, bons moments, bons somriures. Gràcies a tots i totes per estar aquí, aprop meu!

http://www.youtube.com/watch?v=dFd9LxsA5lY

CERCANT A FABIEN...

2009-12-13T18:54:00.005+01:00

Les tardes de diumenge plujoses d´hivern, donen per a molt...

Pots fer rutes nocturnes entre els estels i les tempestes vora el foc. I pots jutjar sense que ningú et contradigui, si les decisions dels altres són les encertades. I pensar que tu ho podries fer diferent, per no dir millor. Pots navegar entre el que desitges i el que cal. La moral de cadascú és molt creguda i sovint enganyosa. Diuen que les primeres impressions són les que compten, sí, sobretot quan coincideixen amb les que vindran després. Però... que passa quan no és així? Ens equivoquem sovint i som molt hàbils a l´hora de fer prejudicis, però... Què en sabem del cor de les persones? Què en sabem de les seves lluites? Què en sabem del seu país íntim? Poques vegades ens aturem a preguntar-nos el perquè. Treiem les nostres pròpies conclusions i massa sovint sense tenir-ne coneixament dels moments i les situacions.

Potser un "Vol de nit" ens aniria bé, no solsament per conèixer als altres, sinó també a nosaltres mateixos. Cercant a Fabien més enllà dels estels...

http://www.youtube.com/watch?v=CJkC4cC81aQ

TXIN-TXIN...

2009-12-08T22:03:00.006+01:00

Avui és un dia especial. Brindo per tu, brindo per mi, brindo per ells i per elles; brindo pels que hi són i els que no hi són, brindo pels que riuen i els que ploren; brindo per la capacitat de tirar endavant i la de plantar-se; brindo pels bons i pels dolents; brindo per les dones; brindo pels colors; brindo pels sorolls i els silencis; brindo pels que guanyen i els que perden; brindo pel passat, pel present i pel futur; brindo pels valents i els covards; brindo pels que saben somiar; brindo per l´amor i el desamor; brindo per l´amistat (dues vegades); brindo per la vida, tota, tota... Txin-txin!!!

http://www.youtube.com/watch?v=2WknXCcVThI

LES LLUMS DEL MEU CEL...

2009-11-29T21:46:00.008+01:00

Els carrers són plens de llums de Nadal. Com m´agrada veure els carrers així! Sí, ja sé que el Nadal s´ha reduït només a pur i dur consumisme i també que les llums són una despesa energètica que no ens hauriem de permetre, però m´agraden i molt. N´hi ha de molt carrinclones però també n´hi ha de xules, com aquestes que han penjat a Regent Street (Londres) de baix consum, fabricades amb materials 100% reciclables i patrocinades per Nokia per publicitar l´apertura d´una nova botiga. Canvien de color segons el flux de vianants...

Però si us he de ser sincera, prefereixo per damunt de tot, veure les llums de cada nit. Els petits puntets brillants del meu cel que duren tot l´any...

http://www.youtube.com/watch?v=ZXTNMA6TaWs

http://www.youtube.com/watch?v=vDaDjAbDjnc

I DE SOBTE...

2009-11-24T23:31:00.005+01:00

Algú et diu que les roses són efímeres i es llavors quan perds la inocència i t´adones que tot és passatger i comdemnat a la caducitat. I prens consciència de la petitesa del teu món. I descobreixes que el teu món no és el món, sinó només un minúscul fragment del cosmos. I sents la necessitat de cercar algú que experimenti el goig d´una espurna de tendresa per obrir un parèntesi en la lluita contra tu mateix, per crear una esfera de caliu on sigui possible mirar, altra vegada, el món amb els ulls de quan eres petit. I de sobte sents la fragilitat de les carícies entre els silencis...

http://www.youtube.com/watch?v=5UagMMG_vpE

ESTELS EN EL CEL...

2009-11-17T01:17:00.006+01:00

"Aquest és per mi el paisatge més bonic i el més trist del món. Va ser aquí on va aparèixer i desaparèixer el Petit Príncep. Mireu-lo bé, per tal de reconeixer-lo si algún dia viatgeu al desert del Sahara. Atureu-vos sota l´estel, si de cop apareix un nen de cabells daurats que fa moltes preguntes i no en respon mai cap, endevinareu de seguida qui és. Sigueu amables amb ell i feu-m´ho saber rapídament. Siusplau, no em deixeu així de trist" Ens veiem un dia d´aquests...

http://www.youtube.com/watch?v=ZSqNcwv2vNI

UNA CITA AMB LA REALITAT...

2009-11-13T10:02:00.005+01:00

Acabo de llegir un llibre que m´ha sorprès, un llibre que m´ha emocionat, un llibre en el que m´hi he trobat pàgina sí pàgina també.

No és una gran història, ni un best-seller, ni tan sols parla de coses interessants. Ni està escrit de forma poètica, ni diu frases memorables. I potser no el recomanaries mai a ningú per por de no estar a l´alçada del que la majoria de gent espera que li aportin els llibres. Però m´ha tocat la fibra de tal manera que ara aquí, sola a casa, mentres espero que vingui el lampista, tinc la necessitat de fer-li un petit homenatge dedicant-li l´entrada d´aquesta setmana.

El títol em va seduir, potser perquè darrerament m´he convertit en una fan de les closques. I així, com aquell qui no vol la cosa, el vaig començar com a lectura alternativa a l´elegància de l´eriçó. Però, sorpresa! des de la tercera o quarta pàgina em va atrapar...

I ara, amb el gust de la realitat a la boca, amb la consciència a ran de sòl i amb la pena de viure un temps on tot és massa efímer, passo revista al meu dia a dia i em veig com la Clara, amb 10 anys més, però igual de perduda, igual d´impotent, igual de somiadora, amb la motxilleta plena d´absències i presències, amb la lluita contra el temps que s´escola entre el que vull i el que he de fer, entre el que em caldria, entre el que convé però no em ve de gust, entre l´encert i el desencert de mil decisions...

Núria Roca, gràcies pels teus caragols. Ells no saben que són caragols i nosaltres tampoc...

http://www.youtube.com/watch?v=TjetBXDdJCY

ENTRE FULLES D´AURÒ...

2009-11-07T17:10:00.011+01:00

Aquest matí no bufava el vent i lluïa un sol tímid. La boira de la nit ha besat els camps i les herbes i els arbres brillaven argentats. El camí era ple de pàmpuls. Regnava un silenci acollidor, només trencat pel pas de les botes i el còrrer alegre de les gosses, la Kala i la Neula... A la vora del camí hi havia uns tolls regirats, els senglars hi havien fet estada. Les petjadetes no enganyaven, unes de grans i unes quantes més de petites. Semblava que s´havien esplaiat revolcant-se pel fang de les vores del bassal. Llavors m´ha vingut al cap una cosa... Revolcar-se pel fang és una cosa que dóna plaer a molts animals, a part de la protecció que els proporciona. Per tant , per ells és quelcom bo. Nosaltres, les persones, tenim el concepte a l´invers. Per nosaltres revolcar-se pel fang és no saber sortir d´una situació negativa i reiterar-se en ella una vegada i un altra. Curiós... Un cop més estem a l´altre costat de la lògica animal. Serà que no som tan racionals com ens creiem? Ves a saber... I mentres deixo volar el pensament, les peludes corren, el sol aixuga la rosada i em deixo portar pel frec de les fulles humides sota els meus peus, a cada pas, i respiro... amb la impotència de sentir la dificultat de compartir el país de les llàgrimes entre les fulles dels aurons...

http://www.youtube.com/watch?v=_7OQSl4FdJE

RUTES EN EL CEL...

2009-11-01T09:50:00.005+01:00

Aquest va ser el meu regal d´ahir... Tinc el cel al meu abast els 365 dies de l´any; com tothom, podeu pensar, però jo en faig ús d´aquest cel. Del llit estant el veig cada matí sense haver-me de llevar, a plè hivern veig sortir el sol i si sóc a casa també veig les postes. De la terrassa veig l´horitzó on s´ajunten ell i el mar, com tornen les barques de pescar....A les nits veig com creix i minva la lluna i quan fa el ple. Veig un mantell d´estels. Veig com la boira acarona les muntanyes. Surto a mirar els llamps quan estan lluny i veig els focs d´artifici de molts pobles del voltant. Veig l´arc de Sant Martí, com el de la foto que us vaig penjar al post passat. Veig els núvols i les seves formes capricioses, veig les línies que fan els avions i els seus llumets a la nit, i ahir vaig veure això... és el que té mirar sovint el cel! Un estol d´ànecs, amb la seva clàssica formació de sageta, volant lliures... D´on deurien venir? On deurien anar? Potser això no importa, potser el més important és que anaven junts, potser en solitari no farien mai rutes en el cel...

http://www.youtube.com/watch?v=GwwOafqB1UQ

ANALFABETISME AFECTIU

2009-10-25T12:41:00.005+01:00

Vivim en un món en el qual la duresa és l´atribut més preuat. Cal ser dur, per dins i per fora. Això està de moda. No és políticament correcte ser tou, ni al món laboral ni al món social. Estovar-se és reconèixer que el món no ens és indiferent. El somni de la gran majoria de gent és l´emancipació individual. Guardem les distàncies, no sigui cas que comencéssim a patir per l´altre...

Una bona dosi de fredor és un mecanisme de defensa perfecte. Però ens equivoquem...

La por que ens fa patir a dependre, a plorar per l´altre, a sentir com batega el cor, és el que ens condueix a una vida on l´aïllament imposa una distància. D´aquesta distància en diem cortesia, bones maneres, sentit de les formes, i jo que sé quantes coses més!

I quan arribo aquí, recordo el final del "Soldadet de plom". Quan la ballarina cau al foc i el soldadet s´hi llança. Només l´escalfor de les flames fa que es fonguin les seves realitats separades. L´escalfor uneix, vincula i estreny; mentres que la fredor separa, mantenint-nos aïllats els uns dels altres.

Jo trio l´arc de Sant Martí per apropar-me a les persones que estimo. És el millor camí de tots, sabeu per què? Perquè la pluja, com les llàgrimes i el sol com els somriures, fan possible aquest camí meravellós. La millor alternativa per a deixar de ser uns analfafets afectius...

http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY

VULL NO FER RES AMB TU...

2009-10-20T23:38:00.004+02:00

Vivim uns temps en els que sempre "s´han de fer coses". Està tot planificat, els horaris, les vacances, el temps lliure...

Pretenem que els nostres fills, les nostres parelles, els nostres amics, ens expliquin en els escasos moments que tenim lliures, el que pensen, el que els motiva, com se senten, quin són els seus projectes o les seves inquietuts, però potser el "nostre temps" no coincideix amb el "seu temps"...

Compartim poc temps amb les persones que estimem, per això canviem la intensitat per la naturalitat.

Si deixessim de fer tantes coses, si dediquessim una mica de temps a avorrir-nos junts, a deixar temps perquè surgeixin les ganes... ganes de parlar, quan ve de gust; ganes de jugar junts, quan ve de gust; ganes de fer l´amor, quan ve de gust; ganes de mirar-se, quan ve de gust...

Si compartissim hores d´hamaca, sense cap mena de plan, només deixant que passi el temps, recuperariem les olors, els tactes, els sons, els instints...

Per això el plan és aquest, no fer res amb tu, només estar amb tu...

http://www.youtube.com/watch?v=QtoKZCwCEkU

PUNTS DE REFERÈNCIA...

2009-10-17T16:15:00.004+02:00

Contra les paraules grandiloqüents, mots simples i sincers. Contra el gests arrogants, petits detalls que omplen de sentit la vida quotidiana. Contra les grans promeses utòpiques, la lluita diària contra la crueltat del món. Contra l´amor a la humanitat, l´estima per les petites coses de cada dia. Contra el cinisme que ho amarga tot, el cor d´un infant que es meravella de cada fet. Contra la mirada de fàstic, l´admiració davant de l´ésser. Contra la grolleria que s´estèn arreu, la mirada tendra del respecte. Contra el baf de la maldat, el primer petó d´un enamorat. Contra la prepotència del ric, la senzillesa del savi. Contra la guerra, la pau. Contra la crueltat, la compassió...

Com els fars, hem d´esdevenir punts de referència...

http://www.youtube.com/watch?v=PFpZzWdu6XM